especialment una persona o un animal, és més adequat fer servir la denominació alçada, tot i que la forma alçària no es pot considerar inadequada. Per exemple:
L'alçada d'aquest cavall és de dos metres.
Quant fa d'alçada, la Maria?
D'altra banda, la forma altura serveix per designar la
distància vertical d [...]
La comarca del Moianès es va crear l'abril de 2015 i està integrada pels municipis següents: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l'Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d'Oló.
En la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de [...]
estar-ne significa 'sentir afecte' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de, que generalment se separa amb una coma. Per exemple:
N'estic molt, de la Maria Dolors, i ella de mi.
[...]
En general, en registres informals s'usa l'article personal davant de noms de persona. Per exemple:
La Maria m'ha dit que vindrà.
En Josep sempre es queixa.
També és habitual usar els articles davant de noms d'animals domèstics o noms d'objectes singulars designats amb un nom de persona, com [...]
repugnar, en què l'experimentador fa la funció de complement indirecte. Per exemple:
A la Maria li agraden molt les pomes (les pomes és el subjecte, i és la cosa que agrada a l'experimentador, és a dir, la Maria).
2. Hi ha verbs, com obsessionar o emocionar, en què l'experimentador fa de complement [...]
Formentera: formenterenc -a
Fornalutx: fornalutxenc -a
Inca: inquer -a
Lloret de Vistalegre: llorità -ana
Lloseta: llosetí -ina
Llubí: llubiner -a
Llucmajor: llucmajorer -a
Mallorca: mallorquí -ina
Manacor: manacorí -ina
Mancor de la Vall: mancorí -ina
Maó: maonès -esa
Maria de la Salut: mariando -a
Marratxí [...]
Fitxa
6596/3Darrera versió: 11.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de les Illes Balears
Resposta
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: campaner -a Capdepera: gabellí -ina Castell, es: castellà -ana Ciutadella: ciutadellenc -a Consell: conseller -a Costitx: costitxer -a Deià: deianenc -a Eivissa: eivissenc -a Escorca: escorquer -a Esporles: esporlerí -ina Estellencs: estellenquer -a Felanitx: felanitxer -a Ferreries: ferrerienc -a Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí: marratxiner -a Menorca: menorquí -ina Mercadal, es: mercadalenc -a Montuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a Muro: murer -a Palma: palmesà -ana Petra: petrer -a Pitiüses, illes: pitiús -üsa Pobla, sa: pobler -a Pollença: pollencí -ina Porreres: porrerenc -a Puigpunyent: puigpunyentí -ina Salines, ses: saliner -a Santa Eugènia: taujà -ana Santa Margalida: margalidà -ana Santa Maria del Camí: santamarier -a Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina Santanyí: santanyiner -a Sant Joan de Labritja: santjoaner -a Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina Sant Lluís: lluïser -a Selva: selvatgí -ina Sencelles: senceller -a Sineu: sineuer -a Sóller: solleric -a Son Cervera: cerverí -ina Valldemossa: valldemossí -ina Vilafranca de Bonany: vilafranquer -a
les oïdes).
Em fa mal l'orella (i no Em fa mal l'oïda).
En canvi, es pot usar el terme oïda quan es fa referència al sentit. Per exemple:
La Maria ha perdut l'oïda: no hi sent gens
Hi ha animals que tenen el sentit de l'oïda molt desenvolupat.
[...]
, no direm jefe sinó cap.
Per indicar que la persona que exerceix de cap és una dona, senzillament canviem l'article masculí pel femení: el cap (masculí) / la cap (femení).
Per exemple:
Aquests fulls, els ha de firmar el cap del Departament.
La cap del gabinet de premsa ha estat rellevada.
La Maria és [...]
exemple:
Durant la baixa substituirà a la Maria un metge de Girona.
b) Si el complement directe està dislocat (o focalitzat), s'introdueix amb la preposició a si hi ha ambigüitat. En el cas dels verbs psicològics del tipus d'obsessionar (és a dir, amb un complement directe humà que experimenta l'acció [...]
: abraçar, caçar, destorbar, etc. Per exemple:
En Joan abraça la Maria (la Maria és el CD).
En Pere caça perdius (perdius és el CD).
No destorbis la mare (la mare és el CD).
En canvi, són verbs intransitius aquells que no porten un complement directe, com ara arrelar, jeure, llampegar, etc. Per exemple [...]
Fitxa
6596/3Darrera versió: 11.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de les Illes Balears
Resposta
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: campaner -a Capdepera: gabellí -ina Castell, es: castellà -ana Ciutadella: ciutadellenc -a Consell: conseller -a Costitx: costitxer -a Deià: deianenc -a Eivissa: eivissenc -a Escorca: escorquer -a Esporles: esporlerí -ina Estellencs: estellenquer -a Felanitx: felanitxer -a Ferreries: ferrerienc -a Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí: marratxiner -a Menorca: menorquí -ina Mercadal, es: mercadalenc -a Montuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a Muro: murer -a Palma: palmesà -ana Petra: petrer -a Pitiüses, illes: pitiús -üsa Pobla, sa: pobler -a Pollença: pollencí -ina Porreres: porrerenc -a Puigpunyent: puigpunyentí -ina Salines, ses: saliner -a Santa Eugènia: taujà -ana Santa Margalida: margalidà -ana Santa Maria del Camí: santamarier -a Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina Santanyí: santanyiner -a Sant Joan de Labritja: santjoaner -a Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina Sant Lluís: lluïser -a Selva: selvatgí -ina Sencelles: senceller -a Sineu: sineuer -a Sóller: solleric -a Son Cervera: cerverí -ina Valldemossa: valldemossí -ina Vilafranca de Bonany: vilafranquer -a