FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Aragó. Relatiu o pertanyent a Aragó o als seus habitants. Llengua romànica parlada a l'àrea septentrional d'Aragó. Dialecte de l'espanyol parlat a Aragó. Relatiu o pertanyent a l'aragonès. Relatiu o pertanyent a la Corona d'Aragó, als seus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Benasc. Relatiu o pertanyent a Benasc o als seus habitants. Conjunt de parlars de transició entre el català i l'aragonès, molt relacionats amb el ribagorçà, parlats a la vall de Benasc. Relatiu o pertanyent al benasquès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aragonès, especialment del Baix Aragó i de la zona limítrofa dels Serrans de parla espanyola. Els xurros han baixat a segar l'arròs. Natural de la major part de les comarques valencianes de llengua espanyola. Relatiu o pertanyent a aquestes comarques. Una ovella xurra. Varietat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Graus. Relatiu o pertanyent a Graus o als seus habitants. Parlar aragonès de Graus a la Ribagorça occidental. Relatiu o pertanyent al grausí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al regne d'Aragó, cap d'una junta, o d'una associació lliure de poblacions, per a la defensa mútua. Des del segle xiii, oficial reial amb competències governatives sobre una porció del territori aragonès. [...]