101.
aspecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Manera de presentar-se algú o alguna cosa als nostres ulls. panorama(fig.), aspecte bo o dolent d'un afer. Quin panorama presenta la borsa? tirat. Un jove ben plantat, amb tirat de militar. prestància(Alc.), aspecte de persona o cosa important. aparença(->) aire. Un aire senyorívol, [...]
|
102.
fred 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. gelat gèlid geliu glacial, molt fred. glaçador. Fa un aire glaçador. fredorós. Va ser un Nadal fredorós i gris. fredós, que tira a fred. Un vespre de tardor fredós. fresc, un xic fred. Una matinada fresca i plujosa. rigorós(dia, any, temps). Ha fet un hivern molt rigorós, enguany. cru [...]
|
103.
temps
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de neu i vent. terbolina, temps revolt i tempestuós. llevantada, mal temps portat pel vent de llevant. Fer mal temps: Rufejar. Febrejar. Marcejar. Abrilejar(a l'estiu). 3 En música: Aire, temps accelerat o lent amb què hom executa una obra musical. Indicació del temps, en un escrit, etc.: Data [...]
|
104.
assecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(assecar-sepron.) aponentar-se, les plantes, per l'acció del vent de ponent. apergaminar-sela pell, per l'acció del vent, per l'edat, etc. escaldar-se, assecar-se, les plantes, per efecte de la calor excessiva. esventar-se, ressecar-se per l'acció de l'aire. El jardí està tot esventat. 3 aprimar-se [...]
|
105.
esperit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espècie d'àngel de la guarda. follet gnom. Hom suposava que vivia en l'interior de la terra i era guardià de les mines. elf(de la mitologia escandinava) fada silf(f. sílfide), esperit elemental de l'aire. ondina, esperit elemental de l'aigua. valquíria, espècie de deessa de la mitologia [...]
|
106.
forat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. bufador, forat per on passa l'aire acanalat. bavorell, íd. botanao boïga, forat fet a la roba per una guspira de foc. bonó, bononerao bunera, forat per on es buida un safareig, etc. eixidiu, íd. sobreeixidor, forat per on surt l'excés de líquid d'un recipient. espiell, forat a la porta, per a poder [...]
|
107.
entrada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció d'entrar. entrament ingrés(Cp. Reingrés) alta(en l'exèrcit, en una associació, en un hospital, etc.) introducció. La introducció de l'aire en els pulmons. El complement és sempre una cosa. emboc. En el mateix moment de l'emboc de la processó pel carrer de la Princesa... Segons Alc. es [...]
|
108.
força
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que agita la terra, l'aigua, l'aire. Lluitar contra els elements. virtut. Aquest medicament ha perdut tota la virtut, perquè s'ha esbravat. ímpetu, força amb què es mou un ésser viu. 2 Força moral. fortalesa(->) fortitud fermesa 3 Vigor natural d'una persona o d'un animal. braó, força [...]
|
109.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agitada, etc.) remuguejar(com de dues persones que parlen remugant) rondinaro rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un [...]
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronar o retentir (com un tro que ressona) brunzir o xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar (el vent) barbullir (el mar agitat) braolar, bramular o bruelar. La tempesta bramulava. bramar (la tempesta, la mar avalotada) carinar, cruixir fortament. clapotejar (una massa líquida agitada) cruixir (la seda, una pinya madura, les dents) escarritxar, cruixir, les dents. esvalotar (→), fer soroll, les persones. tabolejar o tabalejar, íd. gatzarejar, íd. grinyolar (una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolar o mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar (el tro, la mar agitada, etc.) remuguejar (com de dues persones que parlen remugant) rondinar o rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un carro. carrisquejar, íd. xiriguejar, íd. xiuxiuar o xiuxiuejar, fer, certes coses, una remor sorda i tenuíssima. xauxinar o xauxinejar (com una vianda que es fregeix lentament) tamborinar o tamborinejar, fer un soroll com de tamborí. La pluja tamborinava sobre els vidres. sospirar (fig.). L'oreig sospirava dolçament a la fageda. singlotar, fer soroll un líquid que es mou i bat les parets del recipient. fregir (intr.), fer soroll l'aigua del mar en passar entre roques llepant-les. crepitar, com la llenya quan espetega suaument. garranyigar. La corriola garranyiga molt: hi manca una gota d'oli. fer (o moure, o armar) xivarri (o escàndol, o bullícia) escandalitzar (fam.) Cp. sonar o ressonar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
110.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
: Simular. Fingir. Fer semblant. Afectar l'aire de. 10 Convèncer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|