101.
aspecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Manera de presentar-se algú o alguna cosa als nostres ulls. panorama(fig.), aspecte bo o dolent d'un afer. Quin panorama presenta la borsa? tirat. Un jove ben plantat, amb tirat de militar. prestància(Alc.), aspecte de persona o cosa important. aparença(->) aire. Un aire senyorívol, [...]
1 Manera de presentar-se algú o alguna cosa als nostres ulls. panorama (fig.), aspecte bo o dolent d'un afer. Quin panorama presenta la borsa? tirat. Un jove ben plantat, amb tirat de militar. prestància (Alc.), aspecte de persona o cosa important. aparença (→) aire. Un aire senyorívol, pagesívol, etc. concepte. És una persona estimable en tots conceptes. carés, aspecte de l'atmosfera, d'un afer, etc. Aquest negoci presenta mal carés. caire. La qüestió prengué un altre caire. exterior. L'exterior d'una persona és sovint un indicador del seu caràcter. planta (dit d'una persona). Aquella noia té molt bona planta. presència. És un home d'una presència majestuosa. parença, conjunt dels trets exteriors d'una persona o cosa. (En el llenguatge parlat hom usa sovint aparença.) fila. Fer bona, mala fila. En la pràctica s'usa generalment en sentit de mal aspecte. fatxa. Aquell té fatxa d'alemany. patxoca, bon aspecte que fa una persona. cop d'ull. L'espectacle oferia un cop d'ull corprenedor. cara. Fer cara de, tenir l'aspecte de. Cp. les frases cara de bon any (d'aspecte sa), cara de pomes agres (malalt, trist, decebut), cara de desenterrat (malalt), cara de pasqua (satisfet, content). malginy, aspecte desfavorable sota el qual es presenta un afer. Cp. Pintar-se una cosa així o així. Quan el cavaller veié que mal es pintava el joc (Tirant lo Blanc), que l'afer tenia mal carés. 2 Fig. Manera de considerar una cosa abstracta (qüestió, esdeveniment, etc.). caire. Sota aquest caire, el fet és molt comprensible. angle (pròpiament, angle visual) visual. Des d'aquesta visual, això és just. perspectiva punt de vista (≠ punt de mira). Si es considera des d'aquest punt de vista, és clar que té raó. matís. Aquest matís del problema m'havia passat desapercebut. faceta respecte esguard o esguardament. Déu és gran... segons dos esguardaments (Llull). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
102.
fred 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. gelat gèlid geliu glacial, molt fred. glaçador. Fa un aire glaçador. fredorós. Va ser un Nadal fredorós i gris. fredós, que tira a fred. Un vespre de tardor fredós. fresc, un xic fred. Una matinada fresca i plujosa. rigorós(dia, any, temps). Ha fet un hivern molt rigorós, enguany. cru [...]
|
103.
temps
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de neu i vent. terbolina, temps revolt i tempestuós. llevantada, mal temps portat pel vent de llevant. Fer mal temps: Rufejar. Febrejar. Marcejar. Abrilejar(a l'estiu). 3 En música: Aire, temps accelerat o lent amb què hom executa una obra musical. Indicació del temps, en un escrit, etc.: Data [...]
|
104.
assecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(assecar-sepron.) aponentar-se, les plantes, per l'acció del vent de ponent. apergaminar-sela pell, per l'acció del vent, per l'edat, etc. escaldar-se, assecar-se, les plantes, per efecte de la calor excessiva. esventar-se, ressecar-se per l'acció de l'aire. El jardí està tot esventat. 3 aprimar-se [...]
|
105.
esperit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espècie d'àngel de la guarda. follet gnom. Hom suposava que vivia en l'interior de la terra i era guardià de les mines. elf(de la mitologia escandinava) fada silf(f. sílfide), esperit elemental de l'aire. ondina, esperit elemental de l'aigua. valquíria, espècie de deessa de la mitologia [...]
|
106.
forat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. bufador, forat per on passa l'aire acanalat. bavorell, íd. botanao boïga, forat fet a la roba per una guspira de foc. bonó, bononerao bunera, forat per on es buida un safareig, etc. eixidiu, íd. sobreeixidor, forat per on surt l'excés de líquid d'un recipient. espiell, forat a la porta, per a poder [...]
|
107.
entrada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció d'entrar. entrament ingrés(Cp. Reingrés) alta(en l'exèrcit, en una associació, en un hospital, etc.) introducció. La introducció de l'aire en els pulmons. El complement és sempre una cosa. emboc. En el mateix moment de l'emboc de la processó pel carrer de la Princesa... Segons Alc. es [...]
|
108.
força
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que agita la terra, l'aigua, l'aire. Lluitar contra els elements. virtut. Aquest medicament ha perdut tota la virtut, perquè s'ha esbravat. ímpetu, força amb què es mou un ésser viu. 2 Força moral. fortalesa(->) fortitud fermesa 3 Vigor natural d'una persona o d'un animal. braó, força [...]
|
109.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agitada, etc.) remuguejar(com de dues persones que parlen remugant) rondinaro rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un [...]
|
110.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
: Simular. Fingir. Fer semblant. Afectar l'aire de. 10 Convèncer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|