1.
mirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar la vista (sobre algú o alguna cosa). —Què mires? —Mirava la teva corbata. Mirar-se al mirall. Mirar de prop, de lluny. Mirar per un forat, per una escletxa. Mirar algú de fit a fit, de cua d'ull. de mira'm i no em toquis Poc sòlid. de mira'm i no em [...]
|
2.
reüllar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirar de reüll. [...]
|
3.
de gairó [o al gairó]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De gairell. Mirar de gairó. [...]
|
4.
fitar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirar de fit a fit. [...]
|
5.
reüllós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sol mirar de reüll. [...]
|
6.
guenyo 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera estràbica. Mirar guenyo. [...]
|
7.
guerxo 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera estràbica. Mirar guerxo. [...]
|
8.
remirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a mirar. Mirar amb gran cura o atenció. Anar amb circumspecció, posar molta cura en parlar o actuar. S'hi remira molt abans de dir res. [...]
|
9.
badall 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escletxa. Mirar pel badall de la porta. Entrepà. [...]
|
10.
de reüll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Mirar o veure de reüll. Dissimuladament. Feia veure que llegia, però observava de reüll la gent del carrer. Amb malfiança o antipatia. Mirar de reüll una proposta. [...]
|