Resultats de la cerca frase exacta: 49

Diccionari de la llengua catalana
31. elateri
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Cpsula de les lletereses i d'altres plantes euforbicies els carpels de la qual se separen en la maduresa. Substncia catrtica i dirtica que s'obt del suc del cogombre salvatge.  [...]
32. pioc 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Gall dindi. Ocell de la famlia dels otdids, d'aproximadament 1 metre de llargada, de plomatge ros ratllat de negre, propi de les zones estepries eurasitiques (Otis tarda). pioc salvatge Pioc2 2.  [...]
33. brid
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Cabeada . Pea corbada de fusta amb qu es resguarda el tall del volant, al qual se subjecta amb unes corretges per evitar que els segadors es tallin. Cavall ardit i mig salvatge que servia per a la guerra.  [...]
34. encs -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
salvatge. Que t les flames d'un esmalt diferenciat, s'aplica a una torxa, una bomba, una foguera, etc.  [...]
35. cabra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
aspre i esps de color bru rogenc (Capra ibex). cabra pirinenca Cabra semblant a la cabra salvatge, avui extingida (Capra pyrenaica pyrenaica). cabra salvatge Cabra de pelatge bru clar, de ventre blanquins i de banyes ben desenvolupades (Capra pyrenaica hispanica). Insecte de l'ordre dels [...]
36. enllaar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ajuntar formant lla o llaos. Enllaar dues cordes. Havia enllaat les dues inicials dels noms. Els lligaboscos s'enllaaven amb la vinya salvatge. Cintes que s'enllacen les unes amb les altres. Establir un enlla (entre dues o ms coses). El cord umbilical enllaa la placenta amb [...]
37. balsamina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
afins). balsamina salvatge Planta de la famlia de les balsamincies, de fulles tendres, oblongues i laxament dentades, flors grogues, prolongades en un esper corbat, i fruit en cpsula linear explosiva, que es fa als boscos humits i ombrvols dels Pirineus (Impatiens noli-tangere).  [...]
38. colom
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ocell de la famlia dels colmbids, d'uns 32 centmetres de llargada, de parrupeig caracterstic, rarament viu en estat salvatge per molt com a les poblacions (Columba livia). colom de Nicobar Ocell de la famlia dels colmbids, propi de les illes Nicobar (Caloenas nicobarica). colom [...]
39. cau 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Forat que certes bsties caven en terra per amagar-s'hi. Cau de conills. Refugi de tot animal salvatge. Cau de guineus, d'ossos. Amagatall . Encalar fins al cau. Treure del cau. Habitaci mesquina. No s com deu de famlia caben en aquell cau. Refugi miserable. Un cau de vici [...]
40. morritort
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
condiment i medicinal (Lepidium latifolium). morritort d'aigua Creixen 1. morritort d'ndies Caputxina. morritort salvatge Morritort bord.  [...]
Pgines  4 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>