Resultats de la cerca frase exacta: 93
|
81.
sensible
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
doldre: lamentable. 3 Dotat de sensibilitat. hiperestèsic(morbós) hipersensible sentit, molt sensible a les burles, etc. susceptible(->), molt sensible a les ofenses, a les burles, als renys, etc. sentimental tendre irritable delicat. És molt delicat en matèria d'honor. de cor tendre [...]
|
|
82.
fresc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, tendre i fresc, aplicat esp. a plantes i flors. També, en sentit fig., a persones. immarcescible fresc com una rosa, es diu d'una persona. tendre. Una noia tendra i fragant. Ant. Somall: mig sec. Pansit. Passat. Marcit. Estantís. 4 Dit d'una persona que no s'immuta fàcilment, que es pren les coses a [...]
|
|
83.
leche
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[semen] llet. 6 vulg [golpe] trompada, castanya. 7 vulg [bofetada] nata, galeta, hòstia. 8 vulg [suerte] llet, xamba, xurra. 9 a toda leche vulg [muy rápido] a tota hòstia (o merda), a tot drap. 10 como una leche fig molt tendre. 11 de leche de llet, lleter -a. Vaca de leche, vaca de llet. 12 de leche [...]
|
|
84.
sec 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Mancat d'humitat. ressec eixarreït. La terra està eixarreïda. remagrit. Una terra pobra i remagrida. secallós, a mig assecar, dit d'un fruit, d'una rama, etc. somall secaner, de mena sec. deshidratat. Les verdures deshidratades es poden conservar indefinidament. Ant. Tendre. La pintura [...]
|
|
85.
encara
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sabe mal!10 encara ara [encara avui] todavía hoy. 11 encara que aunque, a pesar de que. Ho hauré de fer, encara que no m'agrada, tendré que hacerlo aunque no me guste. 12 i encara bo (o i encara gràcies, o i encara sort, o i encara rai) que y menos mal que. I encara bo que ha trobat feina!, ¡y menos [...]
|
|
86.
dur 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
difícil, aspre. Ant. Tou. Bla. Moll. Tendre. Fofo. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
87.
en 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. No tens gaire paciència —Ja en tindré, no tienes mucha paciencia —Ya la tendré. 9 [substitueix el complement d'un verb factitiu] [no se traduce]. El nomenaran president, o no l'en nomenaran, le nombrarán presidente, o no le nombrarán. 10 [reemplaça l'atribut o el predicat nominal [...]
|
|
88.
brot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rebrot rebroll lluc renou verduc o verdanc cappare, brot principal d'una planta. tany, grella o fillol, brot que surt a la soca d'un arbre. ull o brosta, brot naixent. turió, brot tendre que neix d'un rizoma. grifó o grífol brotó, brot que comença a sortir. cima, brot que s'enlaira fins al [...]
|
|
89.
sa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rosa tendre i fresc tenir cara de rosa Ant. Tenir la cara groga (o d'ou nial). 3 Que dona salut o l'afavoreix. saludable sanitós salutífer salubre(clima, aires, etc.) salubèrrim higiènic Cp. sanitari Ant. Malsà o insà. Insalubre. 4 Fig. Cp. net, pur, sencer, íntegre Manuel Franquesa i [...]
|
|
90.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el alma saber greu (o molt greu). Lo siento en el alma, em sap molt greu. 51 sin alma sense cor, sense entranyes, malànima. 52 tener su alma en el almario [ser sensible] ésser de cor tendre. 53 tener su alma en el almario [ser valiente] veure's amb cor, tenir pebrots (o ronyons). 54 tocar en el alma [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 ànima. 2 ànima. Un alma inocente, una ànima innocent. 3 fig ànima. La playa estaba vacía: no había ni un alma, la platja era buida: no hi havia ni una ànima. Es un pueblo de quinientas almas, és un poble de cinc-centes ànimes. 4 fig ànima. Es el alma de la empresa, és l'ànima de l'empresa. 5 fig cor m, fogar m, focus m. El alma de la revolución está en París, el cor de la revolució és a París. 6 [viga] ànima. 7 [de cañón, de un cable] ànima. 8 mús [de un violín] ànima. 9 alma de cántaro fig i fam ànima de càntir. 10 alma de Dios bona ànima, tros de pa. 11 alma en pena ànima en pena. 12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí. 13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu. 14 alma viviente ni una ànima. 15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el cor d'algú alguna cosa, clavar-se al cor alguna cosa. 16 arrancar el alma a alguien llevar la vida a algú. 17 arrancársele (o partírsele) a uno el alma con una cosa fig partir-se-li (o trencar-se-li) a algú el cor per alguna cosa. 18 caérsele a alguien el alma a los pies fig caure a algú l'ànima als peus. 19 clavarse una cosa en el alma fig clavar-se una cosa al cor. 20 como alma en pena com una ànima en pena. 21 como alma que lleva el diablo fig i fam com un esperitat. 22 con alma y vida (o con el alma y la vida) amb molt de gust, de bona gana, volenterosament. 23 con el alma (o con toda el alma) de tot cor, amb tota l'ànima. 24 dar el alma lliurar (o exhalar) l'esperit. 25 dar el alma al diablo vendre's l'ànima al diable. 26 de mi alma del meu cor. 27 doler a uno el alma de... estar fart (o tip, o cuit) de..., estar fins al coll de... 28 echarse el alma a las espaldas fam tirar-s'ho tot a l'esquena. 29 en cuerpo y alma en cos i ànima. 30 en el alma a l'ànima. 31 en lo más hondo del alma en el fons del cor. 32 entregar uno el alma (o entregar el alma a Dios) donar (o retre) l'ànima a Déu. 33 estar como el alma de Garibay ésser un cagadubtes. 34 estar con el alma en la boca [agonizar] tenir un peu a la tomba (o al clot), estar entre la vida i la mort. 35 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [con temor] estar amb l'ai al cor. 36 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [intranquilo] ésser un manat (o un feix) de nervis. 37 hablar al alma parlar al cor. 38 írsele a alguien el alma detrás de algo fig tenir a algú el cor robat una cosa. Se me va el alma detrás de este coche, aquest cotxe em té el cor robat. 39 llegar al alma arribar a l'ànima (o al cor). 40 llevarlo en el alma [música, baile, etc] portar-ho a la sang. 41 me da el alma que... el cor em diu que... 42 ni un alma ni una ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa. 46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser calmoso] tenir el fetge gros, semblar algú que vagi a buscar la mort. 47 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser apático] tirar-s'ho tot a l'esquena. 48 poner el alma en algo posar els cinc sentits en alguna cosa. 49 recomendar el alma [de un moribundo] fer la recomanació de l'ànima. 50 sentir en el alma saber greu (o molt greu). Lo siento en el alma, em sap molt greu. 51 sin alma sense cor, sense entranyes, malànima. 52 tener su alma en el almario [ser sensible] ésser de cor tendre. 53 tener su alma en el almario [ser valiente] veure's amb cor, tenir pebrots (o ronyons). 54 tocar en el alma arribar al cor. 55 un alma [en frases negativas] ànima vivent, ni una ànima. No había un alma, no hi havia ànima vivent. 
|
f [en singular se utiliza con los artículos el o un]
1 ànima.
2 ànima. Un alma inocente, una ànima innocent.
3 fig ànima. La playa estaba vacía: no había ni un alma, la platja era buida: no hi havia ni una ànima. Es un pueblo de quinientas almas, és un poble de cinc-centes ànimes.
4 fig ànima. Es el alma de la empresa, és l'ànima de l'empresa.
5 fig cor m, fogar m, focus m. El alma de la revolución está en París, el cor de la revolució és a París.
6 [viga] ànima.
7 [de cañón, de un cable] ànima.
8 mús [de un violín] ànima.
9 alma de cántaro fig i fam ànima de càntir.
10 alma de Dios bona ànima, tros de pa.
11 alma en pena ànima en pena.
12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí.
13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu.
14 alma viviente ni una ànima.
15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el cor d'algú alguna cosa, clavar-se al cor alguna cosa.
16 arrancar el alma a alguien llevar la vida a algú.
17 arrancársele (o partírsele) a uno el alma con una cosa fig partir-se-li (o trencar-se-li) a algú el cor per alguna cosa.
18 caérsele a alguien el alma a los pies fig caure a algú l'ànima als peus.
19 clavarse una cosa en el alma fig clavar-se una cosa al cor.
20 como alma en pena com una ànima en pena.
21 como alma que lleva el diablo fig i fam com un esperitat.
22 con alma y vida (o con el alma y la vida) amb molt de gust, de bona gana, volenterosament.
23 con el alma (o con toda el alma) de tot cor, amb tota l'ànima.
24 dar el alma lliurar (o exhalar) l'esperit.
25 dar el alma al diablo vendre's l'ànima al diable.
26 de mi alma del meu cor.
27 doler a uno el alma de... estar fart (o tip, o cuit) de..., estar fins al coll de...
28 echarse el alma a las espaldas fam tirar-s'ho tot a l'esquena.
29 en cuerpo y alma en cos i ànima.
30 en el alma a l'ànima.
31 en lo más hondo del alma en el fons del cor.
32 entregar uno el alma (o entregar el alma a Dios) donar (o retre) l'ànima a Déu.
33 estar como el alma de Garibay ésser un cagadubtes.
34 estar con el alma en la boca [agonizar] tenir un peu a la tomba (o al clot), estar entre la vida i la mort.
35 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [con temor] estar amb l'ai al cor.
36 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [intranquilo] ésser un manat (o un feix) de nervis.
37 hablar al alma parlar al cor.
38 írsele a alguien el alma detrás de algo fig tenir a algú el cor robat una cosa. Se me va el alma detrás de este coche, aquest cotxe em té el cor robat.
39 llegar al alma arribar a l'ànima (o al cor).
40 llevarlo en el alma [música, baile, etc] portar-ho a la sang.
41 me da el alma que... el cor em diu que...
42 ni un alma ni una ànima, ànima vivent.
43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava.
44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes.
45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa.
46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser calmoso] tenir el fetge gros, semblar algú que vagi a buscar la mort.
47 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser apático] tirar-s'ho tot a l'esquena.
48 poner el alma en algo posar els cinc sentits en alguna cosa.
49 recomendar el alma [de un moribundo] fer la recomanació de l'ànima.
50 sentir en el alma saber greu (o molt greu). Lo siento en el alma, em sap molt greu.
51 sin alma sense cor, sense entranyes, malànima.
52 tener su alma en el almario [ser sensible] ésser de cor tendre.
53 tener su alma en el almario [ser valiente] veure's amb cor, tenir pebrots (o ronyons).
54 tocar en el alma arribar al cor.
55 un alma [en frases negativas] ànima vivent, ni una ànima. No había un alma, no hi havia ànima vivent.