Resultats de la cerca frase exacta: 335
|
61.
camussa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pell d'isard, de cabra, d'ovella, etc., d'un color groc pàl·lid, sotmesa a una preparació que la fa molt suau i flexible. [...]
|
|
62.
carícia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demostració d'afecte, d'amor, que es fa tocant suaument amb la mà. Fer carícies a un infant. Contacte suau. La carícia del vent. [...]
|
|
63.
talc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, fil·losilicat trioctaèdric, de fórmula Mg3Si4O10(OH)2, que cristal·litza en els sistemes monoclínic i triclínic i presenta estrat doble compost per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, és de tacte suau, el més tou de tots els [...]
|
|
64.
raviolis de brandada de bacallà trufada gratinats amb crema suau d'alfàbrega
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
65.
zèfir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau que tendeix a venir de ponent. Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres. [...]
|
|
66.
aura 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau. Exhalava una aura de candor i d'innocència. Favor, acceptació. Aura popular. Conjunt de trastorns, de durada molt curta, que precedeixen les crisis de certs estats neuropsíquics. [...]
|
|
67.
mans -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De condició suau i dòcil, s'aplica especialment als animals no braus, no esquerps. Compte amb el ruc, que no és gaire mans. Els nois eren mansos com anyells. [...]
|
|
68.
estrígids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de presa nocturns, de l'ordre dels estrigiformes, de mides molt diverses, amb el cap rodó i els ulls situats a la part del davant enmig de discos facials separats, de plomatge críptic i suau, ales arrodonides i cua curta, amb el bec fort i corbat envoltat de [...]
|
|
69.
dolçaina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument aeròfon de fusta, de so agut, amb un tub cònic i llengüeta doble, semblant a la xeremia. Instrument medieval de doble llengüeta, de so més suau que la xeremia. [...]
piano
|
|
70.
halibut
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels pleuronèctids, de cos aplanat, llarg i carnós, que viu al nord de l'Atlàntic i és apreciat per la seva carn blanca de gust suau (Hippoglossus hippoglossus). [...]
|
piano
1 1 m. [LC] [MU] Instrument músic cordòfon en què les cordes, paral·leles a la taula harmònica, són colpejades per martellets maniobrats per mitjà d'un teclat. Piano vertical. Piano de manubri.
1 2 [LC] [MU] piano de cua Piano de caixa allargada amb les cordes horitzontals.
1 3 [MU] piano vertical Piano amb la caixa harmònica perpendicular a terra i al teclat.
2 1 adv. [MU] En mús., d'una manera suau, fluixa.
2 2 m. [MU] Un piano seguit d'un forte.
3 1 m. [IT] En moltes màquines de filatura i de tissatge, cordó que mou les pues.
3 2 m. [IT] Màquina manual per a picar els cartons de les màquines jacquard mitjançant un mecanisme de teclat.