Resultats de la cerca frase exacta: 24
|
21.
justificar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Provar que quelcom és just. abonar. Aquesta acció l'abona. legitimar excusar. Excusar la seva absència. disculpar cohonestar. Ha volgut cohonestar la seva actuació a favor de l'enemic. exculpar sincerar, provar la inculpabilitat d'algú en allò que se li atribueix. vindicar, justificar algú [...]
|
|
22.
perdonar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, els cent euros que em deus te'ls perdono. 5 [dispensar] perdonar, dispensar, excusar. Perdone que le interrumpa, perdoneu que us interrompi. 6 no perdonar no deixar passar, no desaprofitar. No perdonar un baile, no deixar passar un ball. No perdonar ocasión de molestarle, no desaprofitar cap ocasió de [...]
v tr 1 [renunciar a castigar] perdonar. 2 fig perdonar, estalviar. La muerte no perdona a nadie, la mort no perdona ningú. 3 [no guardar resentimiento] perdonar. Perdonar una ofensa, perdonar una ofensa. 4 [eximir de una obligación] perdonar, condonar. Los cien euros que me debes te los perdono, els cent euros que em deus te'ls perdono. 5 [dispensar] perdonar, dispensar, excusar. Perdone que le interrumpa, perdoneu que us interrompi. 6 no perdonar no deixar passar, no desaprofitar. No perdonar un baile, no deixar passar un ball. No perdonar ocasión de molestarle, no desaprofitar cap ocasió de molestar-lo. 7 ¡perdone! (o ¡perdone usted!) perdoneu!, dispenseu! 
|
|
23.
perdonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 condonar remetre indultar amnistiar graciaro agraciar(un reu) prendre a mercè, concedir el perdó. passar l'esponja(sobre una falta) fer taula rasa, íd. absoldre(esp. en la confessió dels catòlics) exculpar 2 Excusar (->). dispensar passar. Això encara t'ho passo, però no ho tornis a [...]
|
|
24.
refusar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
recusar, refusar tota persona o cosa de la qual hom no admet l'autoritat. declinar. Declinava tota mena de responsabilitat. denegar, refusar una cosa demanada o deguda. El pare no deu denegar els aliments a la seva família. negar rebutjar. Rebutjar una moneda perquè és falsa. excusar, refusar [...]
|
v tr
1 [renunciar a castigar] perdonar.
2 fig perdonar, estalviar. La muerte no perdona a nadie, la mort no perdona ningú.
3 [no guardar resentimiento] perdonar. Perdonar una ofensa, perdonar una ofensa.
4 [eximir de una obligación] perdonar, condonar. Los cien euros que me debes te los perdono, els cent euros que em deus te'ls perdono.
5 [dispensar] perdonar, dispensar, excusar. Perdone que le interrumpa, perdoneu que us interrompi.
6 no perdonar no deixar passar, no desaprofitar. No perdonar un baile, no deixar passar un ball. No perdonar ocasión de molestarle, no desaprofitar cap ocasió de molestar-lo.
7 ¡perdone! (o ¡perdone usted!) perdoneu!, dispenseu!