FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que trenca. Trencadores d'ametlles. trencador de fe Persona que trenca la paraula donada. Persona que arrenca pedra de la pedrera. Eina de torner semblant al badaine. trencadora d'aprestos Màquina per al trencament d'aprestos dels teixits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nau, la forma clàssica de la qual té dos o més arbres de dues peces i va aparellada principalment amb veles de tall. Eina de fuster, del grup dels ribots, amb el tall corbat convenientment per a fer goles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument, peça, etc., en forma de mitja lluna. Eina de cuina per a tallar i capolar la carn, que consisteix en una làmina que té el seu costat tallant corbat enfora i està proveïda d'un o dos mànecs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que per un cap té una punta i per l'altre, un tall horitzontal i estret, que serveix per a remoure la terra, tallar branques, etc. anar com una pioixa Anar molt brut, desendreçat, amb el cabell embullat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument que reemplaça el diamant i es fa servir per a ratllar els vidres abans de partir-los. Eina de sabater consistent en una roda petita posada a l'extrem d'un mànec, que serveix principalment per a fer rebaves. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fusta de formes diferents que serveix per a capolar carn, tallar llenya, etc. Eina emprada pels sabaters consistent en un bloc de fusta quadrangular acassolat d'un costat, que serveix per a picar-hi la sola. Persona grossa i malgirbada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Secretar saliva en abundància. Agafar salivera a la vista d'una cosa gustosa. Ens van portar un plat d'arròs que feia ensalivar. Mullar de saliva. Em fa angúnia ensalivar els segells. Ensaliva't les mans abans d'agafar l'eina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa d'escàs valor, inservible. No tens cap eina que valgui res: tot són rampoines. No tinc res de bo, ja no em queden sinó rampoines. Brots d'una planta que li són perjudicials i convé treure-li. Gent baixa, menyspreable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina semblant a una llima, de dents piramidals o còniques especialment sortints, que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàl·lics. Arròs del qual no es pot llevar la pellofa. Minyona de servei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina consistent en un mànec i una tija de ferro o d'acer acabada en una forma adequada per a introduir-la en la ranura de la cabota d'un caragol i comunicar-li un moviment de rotació per a caragolar-lo i descaragolar-lo. [...]
