com a vertadera o bé una situació hipotètica o falsa. Aquest fet, juntament amb altres factors, determinen l'ús del mode del verb.
Pel que fa a les construccions concessives amb el verb en indicatiu, expressen una situació concebuda com a real. És el cas de l'exemple del primer paràgraf.
En canvi [...]
La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple:
Hi anirem demà, sempre que no plogui.
El partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum.
Amb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
S'escriuen amb minúscula inicial. Exemples: santa Maria sant Antoni arc de sant Martí regla de sant Benet sor Caritat fra Ginebró mossèn Alcover el senyor Niubó el professor Carreter el general Escofet el president Havel el bisbe Jubany la ministra Conde el conseller Cullell el síndic Rafael Ribó [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'amagat d'algú en un afer que l'afecta, en què intervé. De sotamà, transmetia informació a l'enemic. Rebia diners de sotamà. Fet d'amagat d'algú en un afer que l'afecta. Les negociacions de sotamà seguiren tota la nit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: El punt de partida d'un moviment, d'un espai de temps, d'una transició, d'un mesurament, l'origen; allò dequè és separat, privat, alliberat, etc., quelcom. D'on vens? Sortir de casa. Baixar de la muntanya. Pujar de Monistrol a Montserrat. Treure [...]
Quan els infants es fan mal o estan malalts, en alguns llocs es canta la cançó Ploreu, ploreu, ninetes:
Ploreu, ploreu ninetes
que el ruc està malalt
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
No pot menjar civada
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a la palla
sinó en coixins daurats [...]
Els elements relatius que enllacen una oració subordinada de relatiu amb una de principal poden ser els pronoms que, què, qui i el qual (la qual, els quals, les quals) o els adverbis on, quan i com.
1. S'usen els pronoms relatius tant en les oracions adjectives (per tant, tenen un antecedent [...]
que substitueix un complement, sigui directe o indirecte.
En el cas del complement directe els pronoms el, la (l'), els, les es poden confondre amb els de complement indirecte, que són li, per al singular, i els, per al plural, i a la inversa. Per exemple:
En què el puc atendre? (i no En què li puc [...]
que en altres contextos el mot temps sí que pot aparèixer precedit de la contracció al sense valor de simultaneïtat. Per exemple:
L'èxit d'una empresa és proporcional al temps que s'hi dedica.
El presentador es referia al temps que no hi havia televisió.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Mirar o veure de reüll. Dissimuladament. Feia veure que llegia, però observava de reüll la gent del carrer. Amb malfiança o antipatia. Mirar de reüll una proposta. [...]