FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
previsió de futures inversions. Aprofitar (un fet, una situació) en benefici propi. Els partits de l'oposició volen capitalitzar el malcontentament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vagons de tren. Conjunt de dos llits, i de vegades més, construïts expressament l'un damunt de l'altre per tal d'aprofitar més les habitacions petites. En aquesta cambra hi ha un llit i una llitera. Llit d'una llitera. El petit dorm a la llitera de baix i el gran, a la de dalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, precedeix tots els altres. El primer pis d'una casa. El primer rengle de seients. El primer dia de l'any, del mes. La primera representació d'una obra teatral. El primer vingut. Aprofitar la primera ocasió que es presenta. Ésser el primer a fer una cosa. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
boscos dels voltants. No anaven pas plegats: anaven escampats. Fer que (un líquid) s'estengui sobre una superfície. Escampar licor sobre un pastís. L'oli vessat es va escampar per terra i no en van poder aprofitar gens. escampar-se com una taca d'oli [o escampar-se com taca d [...]
, com ara passar-s'ho bomba, passar-s'ho pipa, passar-s'ho teta. Per exemple:
Les noies s'ho han passat bomba a la piscina!
Finalment, també hi ha altres expressions que, en alguns contextos, tenen un sentit similar, com ara treure profit, aprofitar, beneficiar-se; assaborir; esplaiar-se, delectar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tetranychus o Panonychus que ataca diversos conreus i especialment fruiters. aranya de forat Persona que viu retirada i fuig de la gent. ésser una aranya No deixar escapar cap avinentesa de guany, saber-se aprofitar de tot. Objecte que té una forma que recorda la de l'aranya. Salamó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un fet que es perd en la nit del temps. L'aeròstat es perdé entre els núvols. Un mot, un costum, que s'ha perdut. No emprar útilment, no aprofitar. Perdre el temps jugant. Hem perdut una bona ocasió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
agafar-ho, a fi d'aguantar-se, d'evitar d'ésser emportat, de deturar-se. El corrent se l'emportava, però va poder-se agafar a una branca que penjava i salvar-se. Agafa't fort a la barana, que no caiguis. Lluitaren una estona estretament agafats l'un amb l'altre. Aprofitar quelcom com a pretext o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
es pot aprofitar: hi han sortit bolets. bolet amarg Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de bona mida, de carn molt amarga, freqüent als boscos mediterranis (Leucopaxillus gentianeus). bolet blanc Pebràs. bolet blanc Farinera. bolet cabriter Rossinyol 2 1. bolet carner [...]
