Resultats de la cerca frase exacta: 1.508
|
221.
picar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. picar-se el mar El vent, alçar-hi petites onades. Ofendre's per una paraula, una actitud, etc. Potser es picarà, però no vull estar-me de dir-li-ho. Vanar-se. Picar-se d'espavilat. [...]
|
|
222.
perdre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cabells, les dents. Perdre la paraula. Perdre la salut, la força. Perdre la paciència. Perdre el seny. Perdre la gana, l'apetit, la son. Perdre la memòria, el record d'una cosa. Perdre la fe, l'esperança. Perdre el bon humor. Perdre una obra interès. Perdre una roba el color [...]
|
|
223.
raó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a raons Conversar1. Baralles de paraula. Cercar, buscar, raons. Si dius això, hi haurà raons. Facultat de raonar, de discórrer, de discernir la veritat. L'home està dotat de raó. Tenir ús de raó. raó pura Raó que procedeix sense elements empírics. [...]
|
|
224.
trencar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç, una cama. Trencar un tracte. Trencar la fe jurada, la paraula [...]
|
|
225.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de diftongs i triftongs
Font
Fitxes de l'Optimot
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
|
|
226.
demanar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lliuren la bossa. demanar la lluna Demanar una cosa que no es pot donar. demanar la mà d'una noia Demanar el consentiment del seu pare o tutor per casar-s'hi. demanar la paraula [o demanar per parlar] Expressar el desig de parlar en una assemblea, en una reunió, etc. demanar raó [...]
dir1
[en valencià i, en menor mesura, en català nord-occidental, la forma de l'imperatiu 
|
|
227.
dir 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
paraula. Dir versos. Dir el parenostre, una avemaria. Dir amb art. dir-ne de tots colors [o dir-ne de tot color, o dir-ne de coents, o dir-ne de verdes i madures, o dir-ne per a salar, o dir de tot] Dir molts penjaments d'algú. en un dir Jesús Molt ràpidament, en un moment. [...]
|
|
228.
boca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del compte a causa de l'ús continuat. Pinça del cranc exòtic Uca tangeri, de carn molt apreciada. En una muntura, la major o menor capacitat d'ésser guiada amb la brida. Un cavall bla o moll de boca. Un cavall dur de boca. Boca com a òrgan de la paraula. Venir a [...]
|
|
229.
acció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ànim, una intenció. Va fer acció de fugir. acció reflexa Reflex 6. En un orador, en un actor, les actituds, els gestos, que acompanyen la paraula. En un drama, en un poema, en una narració, etc., conjunt de fets que es representen o es conten, la manera com es desenrotllen. La [...]
|
|
230.
de 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ell si no compleix la seva paraula! Serveix per a adjuntar a un adjectiu: Un terme que en completa el sentit. És un home ple de prejudicis. Una acció digna de lloança. Encara està dejú de dir-me res. Àvid de plaers. Desitjós de complaure'l. Culpable d'un crim. El nom [...]
|
dir1
[en valencià i, en menor mesura, en català nord-occidental, la forma de l'imperatiudigues seguida d'un pronom enclític sol adoptar la forma dis , dis-me ; a la resta del domini i en registre informal, pot prescindir de la s final, digue'm o digue-li en comptes de digues-me o digues-li ]
1 1 v. tr. [LC] Algú, fer conèixer (allò que pensa) per mitjà de paraules, o del llenguatge escrit o àdhuc d'un signe qualsevol. Digueu-me el vostre pensament. Digueu-hi la vostra; vull saber què en penseu, d'això. M'ho ha dit tot. No em va voler dir res del que havia passat. Digueu-li que vingui. No m'ho faré dir dues vegades. Si no hi anem, què dirà ell? No cal dir que tots hi anirem. Estan tan secs els carrers que un diria que no ha plogut. Si fèiem això, no hi diria res ell? Què et diu en la seva carta? L'autor ja ho diu ben clarament en el pròleg. Si no ho ha dit amb paraules, ho ha dit amb la mirada.
1 2 v. tr. [LC] per ext. El cor em diu que no arribaran fins demà.
1 3 v. tr. [LC] Una carta, un llibre, etc., dur escrita (alguna cosa). No sé què diu aquesta carta. Mira què diu aquest llibre.
1 4 [LC] com aquell qui diu [o per dir-ho així, o com si diguéssim, o que diguéssim] Fórmules que serveixen per a acompanyar una afirmació que pot semblar o és poc exacta. Només érem quatre, com aquell qui diu.
1 5 [LC] de no dir loc. adj. Inexpressable de tan extraordinari. Té una fama de no dir.
1 6 [LC] dit i fet [o tan aviat dit com fet] Expressió per a indicar que una cosa s'ha fet immediatament.
1 7 diu que Expressió emprada per a introduir una afirmació de la qual el parlant no es responsabilitza, simplement la transmet. Diu que demà tindrem mal oratge.
1 8 [LC] és a dir Això significa, això vol dir, això és.
1 9 [LC] estar dit Estar convingut.
1 10 [LC] no tenir res a dir [o no trobar res a dir] No tenir, no trobar, res a objectar.
1 11 [LC] què us diré Frase que en una narració lliga emfàticament el que s'ha explicat amb el que segueix.
1 12 [LC] tal dit, tal fet Expressió per a indicar que una cosa s'ha esdevingut tal com s'havia dit.
2 1 v. intr. [LC] dir de tu [o dir de vós, o dir de vostè] Donar tractament de tu , de vós , de vostè .
2 2 [LC] dir-li Designar-lo amb el nom de. Li diuen el Gravat. Em diuen oncle.
2 3 [LC] dir-ne Designar amb tal o tal mot. D'això jo en dic covardia. Com se'n diu de ciutat en anglès? En diuen demostratius, d'aquests pronoms.
2 4 [LC] dir-se Tenir per nom. Em dic Pere. Es diu Joan.
3 1 v. tr. [LC] Fer sentir els sons del llenguatge, els mots de la llengua. Ell digué aquestes paraules. Li vaig dir adeu. Digueu-me sí o no. M'ha dit una injúria. Dir un renec, una mala paraula.
3 2 v. tr. [LC] per ext. Dir versos. Dir el parenostre, una avemaria. Dir amb art.
3 3 [LC] dir-ne de tots colors [o dir-ne de tot color, o dir-ne de coents, o dir-ne de verdes i madures, o dir-ne per a salar, o dir de tot] Dir molts penjaments d'algú.
3 4 [LC] en un dir Jesús loc. adv. Molt ràpidament, en un moment.
[en valencià i, en menor mesura, en català nord-occidental, la forma de l'imperatiu