FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traça a fer quelcom. Passa llarga, especialment la que es fa amb esforç i alçant molt la cama. en un tranc [o en dos trancs] En un moment, molt de pressa. Manera de caminar o de moure's. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua, es desenvolupa, etc., d'una manera regular, amb pausa i mesura. El caminar compassat de l'animal que fa rodar la sínia. Parlava amb una compassada gravetat. En mús., al compàs adequat. En la lit. catalana medieval, versificat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer escarn (d'algú). Reien d'ells escarnint-los. Imitar les accions, les maneres, la veu, etc., (d'algú), especialment com a burla. Aquesta criatura sempre escarneix sa mare. Escarnien la veu i el caminar d'aquell pobre home. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer dolç. Endolcir una beguda amb mel, amb sucre. Endolcir la roba, la llana. Tornar-se dolç. En madurar, les figues s'endolceixen. La tarda s'endolceix i fa de bon caminar. endolcir la pena (o la solitud, etc.) Fer-la més passadora, assuaujar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerat convenient per a un fi, un propòsit. És la persona més indicada per a aquesta feina. Trobo molt indicat que facis aquest curs. Caminar està indicat en cas d'embaràs. No m'han donat el medicament indicat i em trobo pitjor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb veles (un indret) per resguardar-lo del sol, de la intempèrie. Envelaren i empal·liaren la plaça. Desplegar les veles (d'un vaixell, d'un molí). envelar-li Anar-se'n, començar a caminar. A les cinc de la matinada ja li hem envelat cap a Felanitx. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa. Caminar d'esma. No tenia ni esma de menjar. Després de la notícia, no va tenir ni esma de parlar. perdre l'esma Perdre la facultat de l'orientació, de saber per on es va o què es fa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument format per un enreixat de cordes molt tibants situat dins un marc ovalat proveït de mànec, utilitzat per a colpejar la pilota o el volant. Estri semblant al cos d'una raqueta que se subjecta al calçat i serveix per a caminar per la neu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cavall o altre quadrúpede, anar al trot. Cavalcar en un cavall o altra muntura, que va al trot. Caminar molt de pressa, moure's insistentment d'un lloc a l'altre, treballar afanyosament. Com camina!; l'he volgut seguir, i m'ha fet trotar! [...]
