Resultats de la cerca frase exacta: 8
|
1.
corser
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavall que servia en els tornejos i en les batalles. En el llenguatge poètic, cavall. [...]
|
|
2.
corser
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [cavall] corcel. [...]
|
|
3.
ardorós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té ardor. Un jorn ardorós i càlid d'estiu. Un corser ardorós. [...]
|
|
4.
desbocar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cavall o una haveria, posar-se a córrer abrivadament desobeint el fre. Un corser ardent que es desboca. Anar-se'n de la llengua dient paraules inconvenients, injurioses. Es desbocaran contra tu. [...]
|
|
5.
generós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, pagès que gaudia de privilegi militar. Al regne de València, membre de l'estament militar que no havia estat armat. De noble natura. Un corser generós. [...]
|
|
6.
noble 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cort. Un noble arruïnat. Elevat, entre els altres, en dignitat, en mèrit, en distinció. Un propòsit noble. Un corser noble. Incapaç de sentiments baixos, plebeus. Un cor noble. [...]
noble2
|
|
7.
corcel
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [caballo] corser. [...]
|
|
8.
cavall
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cavalleria, cavall per a cavalcar egua o euga, la femella del cavall. pollí, el petit del cavall. poltre, cavall o euga joves. sobreany(d'un o dos anys) terçó(de tres a quatre anys) corser, cavall que, a l'edat mitjana, servia en els torneigs i batalles (poèt., cavall.) destrer, cavall de [...]
|
noble2
1 adj. [LC] [HIH] [SO] Que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i gaudeix de preeminències hereditàries. Ésser noble de naixença. El rei l'ha fet noble. Era de família noble.
2 m. i f. [LC] Persona noble. Els nobles de la cort. Un noble arruïnat.
3 1 adj. [LC] Elevat, entre els altres, en dignitat, en mèrit, en distinció. Un propòsit noble. Un corser noble.
3 2 adj. [LC] Incapaç de sentiments baixos, plebeus. Un cor noble.