71.
Abreviatures i sigles més habituals: C
Font
Fitxes de l'Optimot
: cons.
Consell Municipal del Districte: CMD
construcció: constr.
contractat, contractada: contr.
convent: convt.
convocatòria: conv.
coordinador, coordinadora: coord.
corporació: corp.
corrector, correctora: corr.
correu electrònic: c/e
correus: corr.
Cos Consular: CC
Cos de la Policia Nacional [...]
|
72.
cambra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'una casa. estuba, habitació molt calenta i abrigada. cel·la(en un convent, una presó, etc.) golfa(generalment en pl.) habitació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
73.
retirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
barret. treure separar apartar 2 (retirar-sepron.) sortir, retirar-se d'un lloc. anar-se'n tancar-se. Es va tancar en un convent. enclaustrar-se retreure's desar-se(fam.), mostrar-se molt poc en públic. esquivar-se, retirar-se d'allí on hom corre un risc o un perill. entotsolar-seo assolar-se [...]
|
74.
casa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 edifici(->), nom genèric. casa pairal, la casa dels pares, d'on prové una família. solar, íd. casa de camp, la situada fora de poblat. conreria, casa de camp d'un convent, destinada al conreu de les terres. masia o mas, casa de camp, originàriament habitada pels pagesos. masoveria, casa on [...]
|
75.
habitació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.), habitació molt calenta i abrigada. antova, habitació que per algun costat confina amb un forn, etc. retret, petita habitació d'una casa, destinada a diferents usos. cel·la(en un convent, una presó, etc.) entresolat, part superior de les dues en què un sostre fet a una certa altura divideix [...]
|
76.
criat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, soldat que fa de criat d'un oficial. soldader, que està al servei d'algú cobrant un sou o soldada. mosso(->), criat, esp. de masia. matalot, mosso d'hostal. ragatxoo regatxo, mosso, esp. el qui té encomanades les feines pesades. monger, criat que fa diligències per a un convent de monges. missatge [...]
1 servent servidor domèstic familiar fàmul (esp. en un internat) majordom, criat principal, al qual està confiat generalment el govern econòmic de la casa. lacai, criat de lliurea. patge (ant.) escuder (ant.), criat d'un cavaller. manescal (ant.), criat que tenia cura dels cavalls. ordenança, soldat que fa de criat d'un oficial. soldader, que està al servei d'algú cobrant un sou o soldada. mosso (→), criat, esp. de masia. matalot, mosso d'hostal. ragatxo o regatxo, mosso, esp. el qui té encomanades les feines pesades. monger, criat que fa diligències per a un convent de monges. missatge, criat, mosso. hiverner, mosso que es lloga solament per a l'hivern. anyader o anyer, mosso que es lloga per un any. satèl·lit, servent d'algú per a executar les seves ordres. macip, criat jove al servei d'algú; ant. esclau. cavalcador (ant.), el criat que cavalcava al costat del carruatge o del cavall del seu amo. servei, el conjunt dels criats o criades d'una casa. 2 Fer de criat: servir. La noia de cal X. serveix a Barcelona. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
77.
alberg
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hostes, en un convent. allotjament, en sentit genèric, lloc on hom està allotjat. refugi, espècie d'alberg, sense servei, que hom troba en paratges inhospitalaris, com per exemple a l'alta muntanya. residència, modalitat d'alberg, que ve a ésser una cosa intermèdia entre un hotel i una dispesa [...]
|
78.
treure [o traure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desnonat (o acomiadat) del pis. despatxar(->) excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc. enretirar(una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat. exclaustrar, treure algú del convent. arrencaro arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller [...]
|
79.
Presentació
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Divina Comèdia fins al Memorial del convent o la Història del setge de Lisboa,
sense oblidar els clàssics llatins i grecs.
D'altra banda, una cultura oberta, com és la catalana, rep informació de territoris
propers o llunyans amb llengües que els són pròpies que també comporten, sovint,
adaptacions. Des [...]
|