La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal ide erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts isense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
Quan es coordinen dos sintagmes preposicionals introduïts per les preposicions amb isense per indicar una alternativa o contraposició (A la nostra botiga tenim pa amb gluten isense gluten), es pot elidir el complement de la preposició sense per evitar la repetició. Per exemple:
Vols el cafè amb [...]
en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)
Els verbs aparèixer i conèixer (i els seus derivats: desaparèixer, reaparèixer; desconèixer, reconèixer, etc.) tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (aparec, conec) i en totes [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)