FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu en coves. Aquí van deixar la seva petjada els troglodites que van habitar el nord de l'illa. Rude i amb una cultura primària. Aquest comentari és propi d'un cervell troglodita. Avançat en uns aspectes i tan troglodita en d'altres! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o la durada mitjançant una alteració. Falsificar, desnaturalitzar. Alterar la llet. Alterar un text. Alterar la veritat. Fer sortir de l'estat normal. Alterar la salut. Torbar, commoure, agitar vivament l'ànim. Jo volia conservar la calma, però aquella resposta tan poca-solta em [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna. Fer fàstic una menja. Déu me'n guard, de tocar un llimac: em fa fàstic. Tan brut, quin fàstic que fa! La seva conducta em fa veritable fàstic. Un home capaç d'aquesta acció tan baixa: quin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allargar excessivament. Descripcions que allargassen la narració dels fets. El sol allargassava les ombres. El so del timbre s'allargassava. Ajeure's ben estirat, tan llarg com un és. Si s'allargassa li surten els peus per sota dels llençols. El vàrem trobar allargassat sobre la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deixar; l'efecte. En certs esports de pilota, cop amb què es llança la pilota sense força i amb una trajectòria tan baixa com sigui possible. En el joc de billar, tirada que deixa les boles en una posició favorable al jugador que tira després. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa) del lloc on està encaixada. Les faccions d'una persona, desfigurar-se a causa d'una malaltia, d'una forta emoció, etc. Se li desencaixà el rostre quan va sentir aquelles notícies tan dramàtiques. L'Enric es desencaixà per la vinassa del sopar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca d'ocupació. Estat de qui no està ocupat. Desocupació forçosa, involuntària. Desocupació voluntària. El percentatge de desocupació és tan alt que pot afectar la cohesió social. desocupació friccional Desocupació per canvi de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues persones, per exemple assegudes l'una davant l'altra, posar les cames de manera que una de les cames de cadascuna d'elles vingui a estar entre les dues cames de l'altra. L'espai era tan petit que vam haver d'entrecuixar per a cabre-hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té escrúpols, dubtes. És un home poc escrupolós: no te'n fiïs. Pots aprofitar el mateix plat, home, no siguis tan escrupolós. Que fa les coses amb escrupolositat. Escrupolós en el treball. Fet amb escrúpol, amb gran cura, amb exactitud. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir la respiració (a algú). El fum era tan espès que els sufocava. Feia una calor que sufocava. Apagar, extingir. Sufocar un incendi. Sufocar un tumult. Fer sortir els colors (a algú) avergonyint-lo, fent-li retrets, mirant-lo insistentment, etc. Quan l'ha vist, s'ha sufocat. [...]
