La forma enfront significa, en sentit físic, 'davant per davant' i es pot fer servir com a adverbi o com a preposició. Per exemple:
De sobte se'l va trobar enfront de la porta de casa.
Buscava la biblioteca i resulta que la tenia enfront.
Cal tenir en compte que, usada com a preposició, va [...]
En català es poden fer servir les construccions és el mínim que pots fer, com a mínim, no pots fer sinó, entre altres, per expressar el significat 'almenys, si no més'. Per exemple:
Encara que no vulguis estar-t'hi gaire estona, t'hi hauries de presentar, com a mínim.
És la festa d'aniversari [...]
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:
Veniu, depressa, que us mullareu!
Trobo que van massa depressa
cal escriure:
Veniu, de pressa, que us mullareu!
Trobo que van massa de pressa.
[...]
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
Organització que té capacitat per a crear, adquirir i transferir coneixement, per a potenciar l'aprenentatge dels membres que la integren i per a mantenir-se en evolució permanent i en sintonia amb el seu ecosistema. [...]
Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple:
La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu).
Estudia a la mateixa ciutat [...]
plusos El mot plus (que significa la quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari) fa el plural d'una manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de plus fem plusos.
Per tant, cal dir Aquest mes s'han de pagar els plusos de productivitat, i [...]