Resultats de la cerca frase exacta: 1.038
|
131.
incoatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa el començament d'un procés verbal i també el desenvolupament creixent del dit procés. El verb començar és incoatiu. Que es conjuga amb formes incoatives. El verb servir és incoatiu. [...]
|
|
132.
denominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu. Un verb denominal. [...]
|
|
133.
deverbal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva directament d'un verb. Un nom deverbal. [...]
|
|
134.
conjugació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conjugar un verb. S'ha equivocat en la conjugació del verb saber. Conjunt de formes que adopta un verb per a expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. Conjugació del verb tenir. Grup a què [...]
|
|
135.
inacusatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un subjecte gramatical que presenta certes propietats típiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d'ésser pronominalitzat per mitjà del pronom partitiu en. Verb inacusatiu. Construcció inacusativa. [...]
|
|
136.
gerundi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb d'aspecte imperfectiu que assumeix funcions bàsicament adverbials. [...]
postnominal
adj. [FL] En ling., que deriva d'un nom substantiu o adjectiu. Un verb postnominal. 
|
|
137.
intransitiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no admet complement directe. Un verb intransitiu. Una oració, una construcció, intransitiva. [...]
|
|
138.
postnominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu o adjectiu. Un verb postnominal. [...]
|
|
139.
anteposició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anteposar; l'efecte. L'anteposició del verb al subjecte de la proposició. [...]
|
|
140.
posposició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posposar; l'efecte. La posposició del subjecte al verb. Una posposició injusta. [...]
|
postnominal
adj. [FL] En ling., que deriva d'un nom substantiu o adjectiu. Un verb postnominal.
adj. [FL] En ling., que deriva d'un nom substantiu o adjectiu. Un verb postnominal.