Resultats de la cerca frase exacta: 49

Diccionari de la llengua catalana
11. salvatgement
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
D'una manera salvatge.  [...]
12. salvatgejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Tenir alguna cosa de salvatge.  [...]
13. fer 1 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Salvatge, indmit i carnisser. Un animal fer. Una bstia fera. Animal carnisser, especialment no domesticat. sser, un home, una fera. Posar-se alg fet una fera.  [...]
14. tussor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Teixit fabricat a l'ndia amb seda salvatge.  [...]
15. feristela
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Animal salvatge petit, com la guineu, la mostela, etc.  [...]
16. isard 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Escabrs, salvatge. Una muntanya isarda. Esquerp . Un infant isard.  [...]
17. domesticar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Fer domstic (un animal salvatge). L'home ha domesticat molts animals que abans eren salvatges. Fer tractable (una persona de carcter rebel i esquerp). Una persona esquerpa, esdevenir tractable. L'home adust es domestica quan rep bons tractes.  [...]
18. brau 2 -ava
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Valent davant el perill, en la lluita. Un brau militar. Excellent 1 1 . s un brau miny. Que excelleix en el seu gnere, generalment en mal sentit. Quin brau estafador, aquest paio! Fer, salvatge, s'aplica a un animal. Brau i aspre combat.  [...]
19. mutant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
En biol., que prov d'una forma salvatge per mutaci. Individu, tipus, fenotip, carcter, gen, allel, etc., mutant.  [...]
20. rapinyant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
En herld., que duu una presa a la boca, s'aplica a un animal salvatge. Una guineu rapinyant.  [...]
Pgines  2 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>