FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura de capacitat per a grans, pròpia del País Valencià, Tortosa i les illes Balears, de valor variable. Recipient que té la capacitat d'una barcella. Extensió de terra de conreu que es pot sembrar amb una barcella de blat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua, sortir de terra, especialment amb certa impetuositat, formant broll. Va tenir una tarda brillant: li brollaven les idees a raig. L'aigua o un altre líquid, sortir amb força d'un recipient qualsevol. Sortir de terra creixent. Ja brollen els sembrats? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pila de brases. Han fet un foc molt gran: encara hi ha un braser que un no pot acostar-s'hi de cinc passes. Recipient de metall en què es posen brases, usat per a escalfar les habitacions. En heràld., flames que envolten la figura de la salamandra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent, fàcil. Llenguatge fluid. Estil fluid. Que no pot resistir pressions de cisallament i que, per tant, s'adapta al recipient que el conté. Una matèria fluida. Una substància fluida. Substància fluida. L'electricitat i el magnetisme eren abans considerats com a fluids [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instal·lació on s'orina i es fan les defecacions consistent en un recipient adequat i un dipòsit d'aigua amb un dispositiu que, en ésser accionat, fa rajar l'aigua per arrossegar les deposicions cap als baixants i les clavegueres. Cambra on hi ha el vàter. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de dues planxetes de metall travessades per un filferro i fixades en un cèrcol, que sonen agitant-les. Instrument que consisteix en un cèrcol proveït de sonalls. Joguina per a infants menuts que dins un recipient tancat conté boletes o granets que, en sacsejar-la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remolí que és format en una massa de fluid animada d'un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons. vòrtex de cicló Ull de cicló. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Recipient en què hom es banya. Cambra de bany. bany auxiliar Cambra sanitària d'equip reduït i que habitualment conté un vàter, un lavabo i una dutxa. Operació de submergir alguna cosa en un líquid, un gas o un sòlid finament dividit, per a tenyir-la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal urocordat del gènere Ascidia, de la classe dels ascidiacis, marí, de forma oval i de colors ataronjats, les larves del qual s'assemblen a un capgròs. Òrgan propi d'algunes plantes insectívores, que consisteix en una fulla transformada en un recipient més o menys [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell que controla el gruix del fil que passa a través seu, el talla o el trenca quan presenta algun defecte i el torna a empalmar. Aixeta, clau de pas o dispositiu automàtic que permet de purgar o purga automàticament un fluid d'una conducció o d'un recipient. Purgador de [...]