Resultats de la cerca frase exacta: 5

Diccionari de la llengua catalana
1. al·legar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Citar com a autoritat, donar com a raó, com a argument, com a excusa. El pintor d'avui podria al·legar molts i bons precedents. Per no fer-ho, va al·legar incompetència. [...]
2. al·legable
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom pot al·legar. Raons al·legables. [...]
3. excusar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al·legar a favor (d'algú) motius que atenuen o justifiquen una falta o l'omissió d'una obligació, justificar-l'en. Excuseu-me prop d'ell de no haver-hi anat. Si me'n fan retret, ja sabré excusar-me. Els amics es van excusar per haver-hi anat tan a deshora. Al·legar [...]
4. al·legació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'al·legar; l'efecte; la cosa al·legada. Període d'al·legacions. al·legació de dret Invocació d'un fonament de dret en un procés o en un procediment administratiu en defensa d'una petició o d'una pretensió jurídica. [...]
5. treure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rumbejar-lo, (un vestit, un ornament, etc., que fa sortir d'on estava estotjat). Avui va molt mudada: fins ha tret les joies. Fer sortir a algun fi, al·legar, portar a la conversa. Treure tal i tal autoritat en una discussió. Sempre treu exemples que no proven res. Fer (una cosa nova), donar-la [...]