1.
gel 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aigua, metà o amoníac que es troba en fase sòlida en el sistema solar exterior. Fred intensíssim. Els gels del Pol. Aquell home és un gel. [...]
|
2.
gel 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema col·loidal que es presenta en forma de massa gelatinosa i té un comportament semblant al d'un sòlid elàstic. gel de sílice Gel d'àcid ortosilícic obtingut per acidificació d'una solució de silicat de sodi. [...]
|
3.
iglú
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habitatge semiesfèric fet de blocs de gel, propi dels esquimals. [...]
|
4.
gelo- [o geli-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gel. Ex.: gelòmetre, geliturbació. [...]
|
5.
decapant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a decapar. Gel decapant. Producte decapant. [...]
|
6.
hidrogel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gel col·loidal en què l'aigua és el solvent. [...]
|
7.
regelació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de regelar; l'efecte. Formació de gel a partir de l'aigua prèviament fosa per compressió, quan disminueix novament la pressió sobre el sistema. [...]
|
8.
albedo
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terrestre Albedo del conjunt format per la Terra i l'atmosfera. Reflectància de la Terra, de superfícies de la Terra, com ara el mar o el gel, i de l'atmosfera. [...]
|
9.
hoquei
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esport col·lectiu practicat entre dos equips que consisteix a impulsar una bola amb un estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari per introduir-la-hi. Hoquei sobre gel. Hoquei sobre herba. Hoquei sobre patins. [...]
|
10.
calabruix
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra. Caure calabruix. Planta herbàcia estolonífera, de la família de les compostes, de fulles llargament peciolades i capítols de flors grogues [...]
|