FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que s'encarrega de controlar que les embarcacions se situïn en línia recta abans de la sortida d'una cursa de rem o de piragüisme en aigües tranquil·les. Instrument emprat en topografia per mitjà del qual un sol operador pot intercalar un punt sobre una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anell de ferro que es posa al voltant d'un puny unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre posat a l'altre puny. Braçalet . Maneta d'un rem. Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de gra, de terra i d'altres materials de dimensions petites que es pot agafar d'un cop amb una pala. Amb quatre palades hauré tapat tots els sots. a palades En abundància. Despendre el diner a palades. Cop de pala. Moviment que, en vogar, es fa amb el rem estant la seva pala [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nació, cessar d'estar en peu de guerra, suprimir o reduir forces militars. Desunir les peces de què es compon (un moble, un instrument, etc.), fer cessar d'estar armat (un rem, una ballesta, etc.). Ja han desarmat la bastida. És un moble que no es pot desarmar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenca de terra que, en fer la llaurada d'una peça, resta sense llaurar. Llenca de terra entre els termes de dos camps contigus, entre rengle i rengle d'una vinya, entre rem i rem d'una dallada. Pla més llarg que ample situat a la vora d'una via de trànsit i a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d'un poble, etc., que expressa, d'una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem. Relat poètic i fabulós que serveix per a explicar una doctrina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abraçadora de corda. Anella feta de corda que ferma el rem a l'escàlem. Tros de corda entollat pels dos caps i utilitzat per a embragar els fardells que han d'ésser embarcats o desembarcats. Anella gruixuda de cordes recoberta de cuir fermada al capdavall de l'enflonc i destinada a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gràfic que indica l'operació de restar i les quantitats negatives (-). Part estreta d'un rem entre el galló i la pala. Escrit detallat dels successos, de les situacions i dels diàlegs d'un film o d'un programa de ràdio o de televisió. Guió de muntatge. Guió literari [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
màniga té el puny estret. Part d'una arma blanca, d'un bastó, d'un paraigua, etc., per on hom l'agafa en manejar-los. Angle d'una vela. Maneta del rem. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
progressiva Mètode de tallada de masses forestals regulars que semblen aclarides, que té com a objectiu la regeneració d'un rem a la vegada que el seminal nascut resta protegit per la massa adulta que es va tallant. tallada de selecció Mètode de tallada de masses forestals irregulars [...]
