FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat de jueus o de sarraïns, amb personalitat jurídica, en els regnes cristians de la península Ibèrica. Mesquita principal d'una població o d'un barri on es fa l'oració col·lectiva dels divendres al migdia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als quàquers. Individu d'una comunitat religiosa fundada a Anglaterra a mitjan segle xvii per George Fox, caracteritzada pel refús als sagraments i a la jerarquia i pel seguiment de la llum interior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir en horror, com a digne d'abominació. Els membres d'una comunitat monogàmica solen execrar la poligàmia. Tenir una intensa aversió (a algú o alguna cosa). Els seus companys l'execraven per la seva crueltat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir 1. El govern ha fusionat dos ministeris. Aquest espectacle fusiona la música barroca i el rock. Finalment, les dues editorials s'han fusionat. La comunitat de Santa Anna es va fusionar amb la de Santa Eulàlia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desfer (en un cos) el lligam o cohesió que manté unides les seves parts integrants. La mort dissoldrà els nostres cossos. Dissoldre el Parlament, l'assemblea. Anul·lar (un matrimoni, una comunitat, una societat). Dissoldre una societat mercantil. Efectuar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup organitzat de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d'obligacions, de privilegis. Corporacions religioses. corporació municipal Ajuntament 3 1. en corporació En grup sense faltar-hi ningú. L'Ajuntament assistí en corporació a un acte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de l'orde dels servents de Maria, fundat a Itàlia al segle xiii. Convent dels servites. Relatiu o pertanyent a l'orde dels servents de Maria. Monja servita. La primera comunitat servita es va establir a Florència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ideologia que propugna una organització social igualitària, basada en una comunitat general de béns. Sistema polític basat en la direcció estatal de l'economia, la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i la distribució igualitària de béns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup religiós hebreu originat en l'època dels macabeus que vivia en comunitat de béns i en celibat i es mantingué fins a l'època de la destrucció del temple de Jerusalem. Relatiu o pertanyent als essenis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mestre o doctor de la llei jueva. Cap espiritual d'una comunitat jueva, expert en la Bíblia i el Talmud, que normalment ha rebut la corresponent ordenació. Títol de respecte aplicat a un mestre o doctor de la llei jueva. [...]
