FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals. Clos artificial destinat a allotjar un eixam d'abelles que permet fàcilment l'aprofitament de la mel i de la cera que elaboren. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat natural d'algues, dins el mar o a les aigües dolces. Prada submarina, pròpia d'aigües poc profundes, on predominen diverses fanerògames aquàtiques i especialment l'alga dels vidriers. Acumulació de restes de fanerògames submarines i d'algues que apareix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyera, petit estendard, d'una comunitat, d'una confraria, etc., que es porta al davant en una processó, que serveix de guia. Signe gràfic que consisteix en una ratlla horitzontal (—), com el que s'empra en els diàlegs per a separar el que diu cada interlocutor. En mat., signe [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que té les vores de consistència o de color diferents que la resta de la superfície. Fulla marginada. Que per diverses causes no es troba plenament integrat dins una comunitat social i en rep un tracte discriminatori, excloent o repressiu. Els sectors marginats de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és comú a diferents persones de manera que cadascuna d'elles en respon plenament. Obligació solidària. Unit a d'altres per una comunitat d'interessos i responsabilitats. Associacions solidàries en la lluita contra la pobresa. Que va unit, un element a un altre, formant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada dels interessos d'una reunió de creditors, d'una corporació, de les almoines aplegades per una comunitat, etc. Membre d'una sindicatura. La Sindicatura de Comptes de Catalunya és formada per set síndics. síndic major Síndic que presideix una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat monàstica o canònica, autònoma, governada per un abat o per una abadessa. abadia nullius Institució o territori eclesiàstic regit per un abat que depèn immediatament de la Seu Apostòlica. Edifici o conjunt d'edificis que formen un monestir o una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret d'aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural. Terra del comú o altre bé objecte d'aquest dret. Servitud, espai que cal deixar, quan es planta un arbre, des de la partió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser organitzat i independent, sigui vegetal o animal. Un individu de l'espècie humana. Persona, especialment quan pertany a una classe, a una corporació, a un grup social, a una comunitat humana. Persona el nom, la condició, etc., de la qual s'ignora o no es vol dir. Va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de veí, de pròxim. El seu veïnatge amb cultures molt diverses el va convertir en un poble tolerant. Uns ulls que delataven el veïnatge de la mort. Vincle que lliga entre ells els veïns d'un terme municipal per la comunitat d'interessos, de drets atorgats al [...]
