61.
escua
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
Cadascuna de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors i serveixen perquè la nau es mantingui dreta quan és en terra. [...]
|
62.
escafocefàlia
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Craniosinostosi parcial que afecta la sutura sagital i determina un crani de quilla a causa dels parietals que formen un díedre. Pot evolucionar cap a una turricefàlia compensadora i anar acompanyada d'hipertensió endocranial i retard mental. [...]
|
63.
pectus carinatum [la]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
64.
barca
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mar [embarcació menor] barca. 2 hist [per al transport de mercaderies] empresa armadora. 3 zool [estern dels ocells] quilla, caballete m. 4 constr [d'una biga] barra levantada. 5 crist [naveta] naveta, navecilla. 6 [per a dur pastissos] bandeja. 7 tecnol [recipient] cuba. 8 tèxt [en el tint [...]
|
65.
hepatitis vírica de l'ànec
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Malaltia vírica molt contagiosa que afecta els ànecs petits, causada per un virus del gènere Enterovirus i caracteritzada per apatia, caigudes a terra sobre la quilla de l'estern i el cap, amb moviments incoordinats de les extremitats, opistòton i mort. [...]
tallamar roda, peça de fusta o de ferro que, arrencant de la punta de la quilla, forma la proa o la popa d'una nau. Cp. esperó: peça de ferro o d'acer que termina la proa d'un vaixell de guerra, rostre: esperó de bronze dels vaixells de guerra antics © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
66.
trigonocefàlia
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Deformitat en la qual el crani, vist per dalt, té l'aspecte d'un triangle amb el vèrtex situat a la zona frontal. És deguda a la sinostosi congènita de la sutura metòpica i el front apareix com una quilla. [...]
|
67.
proa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tallamar roda, peça de fusta o de ferro que, arrencant de la punta de la quilla, forma la proa o la popa d'una nau. Cp. esperó: peça de ferro o d'acer que termina la proa d'un vaixell de guerra, rostre: esperó de bronze dels vaixells de guerra antics Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
68.
vaixell de pesca del port d'Anvers
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Vaixell flamenc que s'utilitzava a la desembocadura del riu Escalda per a pescar gambes, principalment, amb una llargada que no superava els deu metres i una quilla arrodonida amb una proa corbada i vertical i amb un celler que anava des de la proa fins al pal. [...]
|
69.
orsa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
1. Peça gran de ferro que, a les embarcacions grans de pesca, és disposada al fons de la carena i millora l'estabilitat de l'embarcació. 2. Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d'algunes embarcacions de vela per tal de millorar-ne l'estabilitat i facilitar-ne el govern. [...]
|
70.
carena
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (d'una nau) quilla. 2 reparació. 3 biga. 4 (d'una muntanya) cresta crestall esquenallo esquena llom fil. El fil de la serralada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|