El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents: em i ens, quan el [...]

Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]

Les formes alhora i a l'hora tenen significats diferents. L'adverbi alhora vol dir 'a un mateix temps'. Per exemple: Tocava dos instruments alhora. Cuinava i, alhora, escoltava la ràdio. La construcció a l'hora, en canvi, té un significat literal; s'utilitza, per exemple, en oracions com les [...]

La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple: Som al maig i anem de cara a l'estiu. Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple: De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]

La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple: Era al peu del penya-segat per fer-se una foto. Quan van arribar al peu de la carretera, van parar de caminar. De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb [...]

La locució conjuntiva a menys que significa 'exceptuant el cas que'. Per exemple: Si l'equipatge arriba tard, la companyia aèria n'és responsable a menys que hagi pres totes les mesures raonables per evitar-ho. A menys que sigui imprescindible, no es convocarà la junta. Altres locucions que [...]

Anteriorment l'article femení la no s'apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s'escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l'anormalitat i la normalitat. Actualment [...]

Les expressions a falta de i a manca de poden tenir valor causal i condicional, però també temporal i espacial. Per exemple: A falta de melmelada, haurem de conformar-nos amb codony. A manca de proves sòlides, van haver de tancar el cas. A falta de cinc minuts per al final del partit, el Barça [...]

Es fa servir el verb estar (i no ser) en les oracions en què l'atribut va introduït per una preposició, expressa un estat fruit d'un canvi o procés i no té valor locatiu. Per exemple: estar a punt: La funció està a punt de començar (i no és a punt de començar). estar a l'abast: L'habitatge no [...]

Per expressar el significat de 'com a màxim' en sentit temporal es poden fer servir les construccions a tot estirar, a tot tardar, no més tard, entre d'altres, i no com a més tard o com més tard. Per exemple: Tornaré aviat, a tot estirar a les tres. Et vull aquí a les nou, no més tard.  [...]