1.
indicatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indicador 1. Mode indicatiu. [...]
|
2.
indicatiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Codi de lletres o nombres que s'utilitza per a identificar els corresponsals, els emissors o els destinataris en la transmissió de missatges per mitjà de la ràdio. [...]
|
3.
indicatiu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-iva adj 1 indicativo -va. m 2 indicatiu (o mode indicatiu) gram indicativo (o modo indicativo). [...]
|
4.
mode indicatiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Mode no marcat per l'actitud subjectiva del parlant i usat per a formar oracions asseveratives i interrogatives. [...]
|
5.
Imperatiu del verb 'dur': 'duu' o 'du'? / Present d'indicatiu del verb 'dur': 'duus' o 'dus'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu
duus o dus
duu o du
Imperatiu
duu o du
[...]
|
6.
Imperatiu del verb 'lluir': 'lluu' o 'llu'? / Present d'indicatiu del verb 'lluir': 'lluus' o 'llus'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu [...]
|
7.
'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
|
8.
plusquamperfet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps verbal que indica anterioritat respecte a un moment de referència passat. El plusquamperfet d'indicatiu. Pretèrit plusquamperfet. [...]
|
9.
arrizotònic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té el radical accentuat, s'aplica a les formes verbals. Les formes arrizotòniques del present d'indicatiu cantem i canteu. [...]
|
10.
simptomàtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al símptoma. Indicatiu d'una malaltia o d'un trastorn determinats. Dirigit a alleujar els símptomes. Un tractament simptomàtic. [...]
|