11.
morma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat amb la mà a algú. Li va clavar una morma. [...]
|
12.
urpada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop d'urpa. La gata li va clavar un parell d'urpades. [...]
|
13.
esbronc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esbroncar. Li vaig clavar un esbronc! Paraules amb què s'esbronca. [...]
|
14.
claveteria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fàbrica, comerç, de claus i altres tiges de ferro que serveixen per a clavar. [...]
|
15.
crucificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar en creu, fer morir amb el suplici de la creu. Fer patir, turmentar. [...]
crucificar
|
16.
entatxar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar amb tatxes (especialment les vores de la tapisseria en el cadiratge, el folre en una tarima). [...]
|
17.
piquet 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça petita, generalment de fusta, per a clavar en un punt o en una alineació que cal assenyalar. [...]
|
18.
escarcanyar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esgargamellar-se, escanyar-se cridant. La bruixa s'escarcanyava com si volgués clavar les seves paraules a les orelles dels animals. [...]
|
19.
ullada 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirada ràpida, cop d'ull. Donar una ullada. Clavar una ullada. Amb una ullada ja en va tenir prou. [...]
|
20.
empalar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar (algú) en un pal, especialment introduït per l'anus. En alguns països empalaven els condemnats a mort. Ordenar (dos o més escuts heràldics) mitjançant l'empalament. [...]
|