Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:
a + es: as
de + es: des
per + es: pes
ca + es: cas
Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
els, i l'article personal en:
ca + el: cal
ca + els: cals
ca + en: can
Per exemple:
Vaig a cal metge.
Vinc de cals Domènec.
Això sembla can seixanta.
Pregunta-ho a can Serra.
No hi ha contracció, però, quan l'article s'apostrofa amb el mot que acompanya, perquè comença amb vocal o h. Per [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
Fitxa
7569/6Darrera versió: 15.11.2022
Títol
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats
l'UOC o la UOC?
Resposta
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc') la UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:
la URL (si es llegeix 'la u-erra-ela') la UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )
La sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili') la UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')
'elefant
l'harmonia
plànol d'instal·lació
l'home
d'hora
També s'apostrofen l'article masculí el i la preposició de davant de les xifres 1 i 11:
l'1 de gener
l'11 de març
un joc d'11 peces
En canvi, hi ha una sèrie de casos en què no es fa l'apostrofació:
1. No s'apostrofen els [...]
al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
[...]
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
Davant de mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.
En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i [...]
No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa.
El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta (però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma [...]
Fitxa
7569/6Darrera versió: 15.11.2022
Títol
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats
l'UOC o la UOC?
Resposta
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc') la UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:
la URL (si es llegeix 'la u-erra-ela') la UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )
La sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili') la UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')