FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una existència efectiva. La seva alegria no és pas fictícia: és real. La seva calma és més aparent que real. La meitat dels fets que conta no són reals sinó imaginaris. Relatiu a les coses, als béns, no a les persones. Drets reals. [...]
Llegat pel qual el legatari adquireix béns o drets reals o de crèdit del testador que no s'extingeixen amb la seva mort, o bé un dret real que es constitueix per raó del llegat sobre una cosa pròpia del testador. [...]
Nombre que es pot expressar com a límit d'una successió de nombres racionals. En informàtica els reals s'expressen habitualment a través de tipus numèrics especials anomenats tipus de punt flotant. En aquests tipus els bits descriuen el signe del valor, un cert nombre de xifres significatives (part [...]
adj 1 [que existeix, efectiu] real. 2 dr real. Drets reals, derechos reales. 3 esdevenir real convertirse en real, tomar realidad. 4 el real (o allò que és real) lo real. m [o f] 5 ant mil [campament] real m. 6 ant mil [palau] palacio real m. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Que existeix, que no és solament una idea o una ficció. efectiu positiu tangible concret existent objectiu(per oposició a subjectiu) històric, dit d'un fet, una persona, que han succeït o existit. autèntic 2 sincer, que és realment sentit, pensat o dit. Cp. de planta: efectiu o real, no [...]