FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers rosegadors, amb el musell punxegut i el llavi superior partit, que comprèn les rates i els ratolins. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment d'inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat. Becaina. Cop de cap. Li han partit el llavi d'una cabotada. Acció pròpia d'un cabota, d'un tossut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als llavis i a les dents. En fonèt., que s'articula amb la cooperació del llavi inferior i les incisives superiors. Les consonants f i v són labiodentals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Calceolaria, de la família de les escrofulariàcies, herbàcia o subarbustiva, de flors bilabiades, amb el llavi inferior en forma de cabasset o d'esclop, originària de l'Amèrica del Sud i Central. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., zigomorf i dividit en dues parts en forma de llavis o amb un sol llavi, s'aplica a la corol·la o al calze. Que té la corol·la labiada. Una flor, una planta, labiada. Família de plantes dicotiledònies, integrada per unes 3.000 espècies herbàcies o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior de la cavitat bucal. paladar dur Volta del paladar. paladar tou Vel del paladar. Sentit del gust. Tenir bon paladar. Sabor. És una menja d'un paladar exquisit. Protuberància del llavi inferior de la corol·la personada, que clou la gola. En constr [...]