51.
a falta de cinc minuts per al final o a cinc minuts del final?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les expressions a falta de i a manca de poden tenir valor causal i condicional, però també temporal i espacial. Per exemple:
A falta de melmelada, haurem de conformar-nos amb codony.
A manca de proves sòlides, van haver de tancar el cas.
A falta de cinc minuts per al final del partit, el Barça [...]
|
52.
Expressions de lloc sense article / Veniu a plaça o Veniu a la plaça?
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
|
53.
Ortografia de 'p' i 'b' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
|
54.
Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
55.
Ortografia de c i g a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
56.
contracorrent, contra corrent i a contracorrent
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu contracorrent és un mot compost i s'escriu amb els dos elements que el formen aglutinats. Per exemple:
En aquest riu hi ha contracorrents molt forts.
A partir d'aquest nom s'ha format la locució a contracorrent, que té els significats 'en sentit contrari al corrent' i 'd'una manera [...]
|
57.
'de cara a' (en sentit figurat)
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
|
58.
'A ella l'importa això' o 'A ella li importa això'? / El complement indirecte
Font
Fitxes de l'Optimot
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]
|
59.
El mot què com a pronom interrogatiu / El mot que com a forma exclamativa
Font
Fitxes de l'Optimot
Què fort! o Que fort!
Per donar èmfasi a la quantitat o a la qualitat d'alguna cosa, es pot usar el mot que, sense accent, i no què. Aquest mot exclamatiu equival a 'molt'. Per exemple:
Que amables que sou! (i no Què amables que sou!)
Que lents que caminen! (i no Què lents que caminen!)
Que n'hi [...]
Fitxa 2884/3Darrera versió: 14.06.2018Títol'de cara a' (en sentit figurat)RespostaLa locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple: Som al maig i anem de cara a l'estiu. Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple: De cara als seus amics, sempre vol quedar bé. Finalment, aquesta locució també significa 'per a', 'pensant en'. Per exemple: De cara al curs vinent volen canviar el pla de seguretat. ClassificacióCategoria
Sintaxi
|
60.
'Necessiten a nosaltres' o 'Ens necessiten a nosaltres'? / Duplicació pronominal: pronoms forts i febles
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]
|
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé.
Finalment, aquesta locució també significa 'per a', 'pensant en'. Per exemple:
De cara al curs vinent volen canviar el pla de seguretat.