61.
avivar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
animar atiar(el foc, un llum) refrescar. Refrescar els colors d'una pintura. espavilar(->). Espavilar un llum. Espavilar una persona, avivar el seu enteniment o enginy, fer-la tornar espavilada. reescalfar(fig.). Reescalfar l'entusiasme. reanimar. Reanimar una [...]
|
62.
aguzar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [afilar] agusar, esmolar. Aguzar el filo de un hacha, agusar el tall d'una destral. 2 [hacer punta] afuar, refilar, fer punta a. 3 fig [avivar] agusar. Aguzar la vista, el ingenio, agusar la vista, l'enginy. 4 fig [el apetito] estimular, despertar, obrir. [...]
|
63.
enginyós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Dit d'una persona) hàbil(->) traçuto traçós ginyós artec manyós inventiu genial ésser un espatotxí(≠ espadatxí) Cp. llest 2 (Dit d'una cosa produïda amb enginy) traçós. És un aparell molt traçós. subtil. Una maniobra subtil. genial. És una obra de ferro genial. [...]
|
64.
idea
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 idea, ocurrencia. Aquest noi té molt bones idees, este chico tiene muy buenas ideas. 2 [concepció elemental] idea. Fer-se una idea d'una cosa, hacerse una idea de algo. 3 [pla, propòsit] idea, intención. Tenim la mateixa idea, tenemos la misma idea. 4 [enginy] idea, ingenio m. És un home d [...]
|
65.
chispa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 espurna, guspira. 2 [diamante pequeño] diamant petit. 3 [de lluvia] gota, goteta. 4 fig [gracia] enginy m, gràcia, agudesa. 5 engruna, pèl m, punta, bri m. Una chispa de ingenio, una engruna d'enginy. 6 [en frases negativas] gens, cap mica, gens ni mica. No tiene chispa de gracia, no té gens [...]
|
66.
fecund
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de la gallina. 3 Dit de l'esperit, de l'enginy, d'un autor: inventiu. Ant. Estèril. Eixorc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
67.
conquistar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 conquerir. 2 Fig. Conquistar la voluntat d'altri. guanyar-se el cor(d'algú) enamorar. Va enamorar una pubilla del poble i s'hi va casar. enganxar(fig.), comprometre algú amb habilitat, enginy, etc., a fer alguna cosa. Ell no tenia pas intenció de prometre's tan aviat, però l'han sabut [...]
1 → conquerir. 2 Fig. Conquistar la voluntat d'altri. guanyar-se el cor (d'algú) enamorar. Va enamorar una pubilla del poble i s'hi va casar. enganxar (fig.), comprometre algú amb habilitat, enginy, etc., a fer alguna cosa. Ell no tenia pas intenció de prometre's tan aviat, però l'han sabut enganxar. seduir, conquistar algú amb males arts. enllepolir, conquistar la voluntat d'algú per mitjà de quelcom d'abellidor. enllaminir, íd. engormandir, íd. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
68.
enginyar [o ginyar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 inventar, idear. 2 (enginyar-seo ginyar-sepron.). Discórrer amb enginy els mitjans de fer o esp. d'aconseguir quelcom. espavilar-se estudiar-se aplicar-se industriar-se apanyar-se arranjar-se compondre-s'hoo compondre-se-les donar-se manya Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
69.
fèrula d'Anderson
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Enginy metàl·lic emprat per a la fixació externa de les fractures diafisials o per a l'allargament de les extremitats, que consisteix en dos o més cargols llargs, filferros de Kirschner o claus de Steinmann, inserts a través dels teixits en cadascuna de les porcions d'os situades a sobre i a sota [...]
|
70.
eficaç
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 efectiu eficient operatiu dràstic, eficaç amb rapidesa. poderós actiu vàlid expeditiu fructuóso fructífer feliç. Té una memòria feliç. Ant. Ineficaç. Ineficient. Contraproduent. 2 Ésser, una cosa, eficaç: Operaro obrar. Valer. Contra l'estupidesa, no hi valen raons. Val més enginy que força [...]
|