1.
extraviar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir del camí. Perdre el camí. L'ovella s'ha extraviat. Una cosa, perdre's. Se li va extraviar el carnet d'identitat. Fer sortir del camí de la virtut. Abandonar el camí de la virtut. Amb aquesta mala companyia t'extraviaràs. [...]
|
2.
extraviar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com canviar.
[...]
|
3.
extraviar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [desorientar] extraviar. 2 perdre. Me han extraviado el informe, m'han perdut l'informe. v pron 3 extraviar-se. Nos extraviamos por el bosque, ens vam extraviar pel bosc. 4 [una cosa] extraviar-se. 5 fig [la mirada] perdre's. 6 fig [llevar mala vida] extraviar-se [...]
|
4.
extraviar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [descaminar] extraviar. 2 fig [desencaminar] extraviar, descaminar, desencaminar, desviar, torcer. Les males lectures l'han extraviat, las malas lecturas le han extraviado. v pron 3 extraviarse. 4 fig extraviarse, descaminarse, desencaminarse, desviarse, torcerse. 5 [perdre's una cosa [...]
v tr 1 [descaminar] extraviar. 2 fig [desencaminar] extraviar, descaminar, desencaminar, desviar, torcer. Les males lectures l'han extraviat, las malas lecturas le han extraviado. v pron 3 extraviarse. 4 fig extraviarse, descaminarse, desencaminarse, desviarse, torcerse. 5 [perdre's una cosa] extraviarse, perderse. Se m'ha extraviat el bolígraf, se me ha extraviado el bolígrafo. |
5.
extraviar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desencaminar, perdre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
trasviar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [desviar] desviar. 2 [extraviar] extraviar. [...]
|
7.
extraviado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de extraviar] 2 [perdido] extraviat -ada, perdut -uda. 3 fig [de mala vida] perdut -uda, esgarriat -ada. 4 fig [lugar] retirat -ada, solitari -ària. 5 fig [ojos, mirada] perdut -uda. Mirada extraviada, mirada perduda. [...]
|
8.
esbarriar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 extraviar. Qui m'ha esbarriat els papers del calaix?, ¿quién me ha extraviado los papeles del cajón?2 [escampar] desparramar, esparcir. No esbarriïs les escombraries per terra, no desparrames la basura por el suelo. v pron 3 [escampar-se] desparramarse, esparcirse. [...]
|
9.
desencaminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral. malencaminar, encaminar malament algú. desencarrilar(≠ descarrilar) foraviar descarrerar extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut. torçar (algú) del camí dret Cp [...]
|