1.
enverinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matar o danyar per enverinament. Irritar (una nafra, un mal). El fregadís us enverinarà la ferida. La ferida se m'ha enverinat. La renyina s'ha enverinat més que mai quan la crèiem apaivagada. [...]
enverinar
|
2.
enverinar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
enverinar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Matar o danyar algú per enverinament. [...]
|
4.
enverinar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Irritar una nafra, un mal, etc. [...]
|
5.
enverinar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [algú] envenenar. 2 [alguna cosa] envenenar, emponzoñar. 3 [una nafra] enconar. v pron 4 [una nafra] enconarse. 5 [una discussió] enconarse. [...]
|
6.
enverinar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 verinar encrocar, enverinar l'aigua per pescar. enverinosar emmetzinar, irritar(una ferida) 2 Fig. irritar. agrir. Això ha vingut a agrir la qüestió. 3 (enverinar-sepron.) emmaleir-se irritar-se(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
emmaleir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enverinar 2 . [...]
|
8.
agrir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar agre. La calor ha agrit la llet. Esdevenir agre. La llet s'ha agrit. Enverinar, amargar. Això ha agrit la qüestió. Tants infortunis el van agrir. [...]
|
9.
enverinament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enverinar o d'enverinar-se; l'efecte. Intoxicació produïda pel verí que injecten serps, escorpins, aranyes, abelles, etc., quan piquen o mosseguen. [...]
|
10.
enherbolar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [envenenar] enverinar, emmetzinar. [...]
|