Confiar a algú de fer (alguna cosa), de tenir cura (d'algú o d'alguna cosa). La compra del paper, a qui l'has encomanada? M'ha encomanat la vigilància dels seus fills. Encomanar l'ànima a Déu. Posar-se sota l'empara d'algú. Encomanar-se a Déu, a tots els sants [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [encarregar] encomendar, encargar. El que pots fer tu, no ho encomanis a ningú, lo que puedes hacer tú no lo encomiendes a nadie. 2 [confiar] encomendar, confiar, encargar. Encomanà el nen a la hostessa, encomendó el niño a la azafata. 3 med [contagiar] contagiar, pegar fam. v pron 4 [posar- [...]

Acció d'encomanar de fer alguna cosa. [...]

Encomanar, endossar (a algú) un treball, un encàrrec, no gens còmode o agradable de fer. Encarregar-se . Quan es va casar, va haver d'encarranquinar-se dels gossos del seu marit. [...]

Acció d'encomanar o contagiar; l'efecte. L'encomanament d'una malaltia contagiosa. [...]

Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]

Confiar, encomanar, endossar, (a algú) l'execució, la cura, d'alguna cosa, una funció de la qual té la responsabilitat. M'han encarregat de vigilar-lo. El vam encarregar d'avisar-te. Ell ha estat encarregat de dir-los-ho. Assumir la cura, l'execució, d'alguna cosa. Jo m [...]

Encomanar (una qualitat, una habitud, etc.). Amb el seu posat empeltava tristesa a tots els que l'envoltaven. Convivint amb ella, s'ha empeltat del gust per la música clàssica. [...]