Resultats de la cerca frase exacta: 222
|
1.
dialecte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Varietat geogràfica, històrica o social d'una llengua, associada a la procedència dels parlants. Modalitat que presenta una llengua en una zona determinada del seu domini. dialecte consecutiu Dialecte resultant del desplaçament d'una llengua per raons històriques. El [...]
|
|
2.
dialecte
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Varietat geogràfica, històrica o social d'una llengua, associada a la procedència dels parlants. [...]
|
|
3.
dialecte
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
[...]
|
|
4.
dialecte
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
1. Varietat geogràfica, històrica o social d'una llengua, associada a la procedència dels parlants. 2. En dialectologia, modalitat que presenta una llengua en una zona determinada del seu domini, delimitada per diverses isoglosses. [...]
|
|
5.
dialecte
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m dialecto. [...]
|
|
6.
dialecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llengua. varietat local (o regional). El rossellonès és una varietat regional del català. patuès, dialecte, esp. el privat d'una literatura i usat solament en la conversació familiar. idiolecte, usos d'una llengua propis d'un parlant o d'una família. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
dialecte consecutiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Dialecte resultant del desplaçament d'una llengua per raons històriques. [...]
|
|
8.
dialecte constitutiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Dialecte resultant de l'evolució d'una llengua parlada anteriorment en el territori que avui ocupa aquest dialecte. [...]
|
|
9.
koiné
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua grega que, basada en el dialecte àtic, fou parlada per tota la Mediterrània. Llengua comuna, general i, en oposició al dialecte, de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori. [...]
acidòfil -a
|
|
10.
navarrès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Navarra. Relatiu o pertanyent a Navarra o als seus habitants. Dialecte del basc. alt navarrès Dialecte basc parlat a Navarra i en una petita part de Guipúscoa. baix navarrès Dialecte basc parlat a la Baixa Navarra i en alguns pobles limítrofs. [...]
|
acidòfil -a
1 1 adj. [BI] Que presenta afinitat pels colorants àcids, s'aplica a les cèl·lules o a d'altres elements histològics.
1 2 m. [BI] Cèl·lula acidòfila.
1 3 m. [BI] Leucòcit amb uns grànuls que es tenyeixen de vermell amb colorants àcids d'anilina.
2 adj. [EG] Que necessita un substrat àcid per a desenvolupar-se. Planta acidòfila.