fúmer
[l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, fume'l o fume-la en comptes de fúmer-lo o fúmer-la]

1 v. tr. [LC] Eufemisme per fotre. Què fums aquí? En tot el dia no fum res. Li vaig fúmer un cop de puny, una empenta. El vaig fúmer escales avall. Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fumut. Fúmer el camp. Jo et fum!
2 v. intr. pron. [LC] És un que es fum de tot. Diu que no ho vol fer: me'n fum.
3 v. tr. pron. [LC] Es va fúmer tres plats d'arròs.