1 occir
llevar la vida
donar mort
vessar sang o fer córrer sang
desfer-se (d'algú) (fig.)
suprimir
liquidar (fig.)
deixar al seti (o al siti), matar instantàniament.
enviar a l'altre món
pelar (vulg.)
fer la pell (a algú) (vulg.)
escabetxar (fam.)
despatxar (pop.)
estesar, estassar o deixar estès
rematar, acabar de matar algú que ja era ferit mortalment.
donar el cop de gràcia, íd.
assassinar (→), matar amb premeditació i traïdoria.
executar o ajusticiar, matar algú que ha estat condemnat a mort.
afusellar
passar per les armes (en argot militar)
linxar, matar algú sense formació de judici.
penjar
guillotinar
electrocutar
garrotar o donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot.
estossar o estossinar, matar a cops.
colltorçar, colltòrcer o torçar el coll
desnucar o rompre el coll
llevar el cap
decapitar o escapçar, tallar el coll.
degollar
escanyar o estrangular
ofegar. A l'edat mitjana hom ofegava els sodomites.
esfreixurar
estripar o treure les tripes
desentranyar
esventrar
empalar. Els turcs empalaven els condemnats a mort.
apunyalar
coltellejar
lapidar, matar a pedrades.
assagetar
dardar
gasejar. Hitler feu gasejar prop de sis milions de jueus.
emmetzinar (→)
enrodar, com hom feia a l'edat mitjana.
esquarterar
penjar o enforcar
delmar, matar-ne de cada deu un, especialment com a càstig, usat en l'exèrcit, en temps de guerra.
exterminar, matar tot un poble, tota una família, etc., o una plaga de paràsits, de rates, etc.
sacrificar, matar un animal per al consum.
2 (matar-se pron.). Llevar-se la vida.
suïcidar-se
trencar-se (o rompre's) el coll, matar-se en un accident.
entrematar-se, matar-se mútuament, dos o més.
3 Fig.
cansar-se
esforçar-se
escarrassar-se (→)
treballar a esclat de mort
(El participi passat de matar és matat o mort. Un home que havia mort [o matat] un cavaller.)
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
