Resultats de la cerca frase exacta: 2
Diccionari català-castellà
|
1.
explicatiu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-iva adj explicativo -va. [...]
|
|
2.
explanatori
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-òria adj [explicatiu] explicativo -va. [...]
v tr 1 [una olor, etc] exhalar, despedir. 2 fig [un sospir, un crit] exhalar, lanzar. 3 fig exhalar, despedir. Els seus ulls exhalen serenor, sus ojos exhalan serenidad. 4 fig [esplaiar] desahogar, desfogar. Exhalava la seva tristesa plorant, desahogaba su tristeza llorando. 5 exhalar el darrer sospir (o l'últim sospir, o l'ànima, o l'esperit, o la vida) [morir] exhalar el último suspiro (o el espíritu). v pron 6 [olors] desprenderse, emanar intr. 7 fig emanar intr. S'exhalava d'ella una aura d'inocència, emanaba de ella una aura de inocencia. 8 fig [esplaiar-se] desahogarse, desfogarse. 
|
v tr
1 [una olor, etc] exhalar, despedir.
2 fig [un sospir, un crit] exhalar, lanzar.
3 fig exhalar, despedir. Els seus ulls exhalen serenor, sus ojos exhalan serenidad.
4 fig [esplaiar] desahogar, desfogar. Exhalava la seva tristesa plorant, desahogaba su tristeza llorando.
5 exhalar el darrer sospir (o l'últim sospir, o l'ànima, o l'esperit, o la vida) [morir] exhalar el último suspiro (o el espíritu).
v pron
6 [olors] desprenderse, emanar intr.
7 fig emanar intr. S'exhalava d'ella una aura d'inocència, emanaba de ella una aura de inocencia.
8 fig [esplaiar-se] desahogarse, desfogarse.