Resultats de la cerca frase exacta: 856
|
51.
esquerp -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s'hi acosten. Una persona esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp. Un país esquerp. [...]
|
|
52.
encuriosiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encuriosir; l'efecte. L'encuriosiment de la gent. [...]
|
|
53.
entenimentós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyat, dit especialment dels infants i de la gent jove. [...]
|
|
54.
escarotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispersar (la caça, els animals, la gent, etc.), fent-los formar grups dispersos. Aüixar . Esvalotar . La llocada s'escarota pel pas d'un gos. No us escaroteu per tan poca cosa. [...]
|
|
55.
egoista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que peca d'egoisme. És un egoista: només pensa en ell mateix. Aquesta gent, com més rica més egoista. Que revela egoisme. Té una manera de fer egoista i gasiva: mai no ajuda ningú. [...]
|
|
56.
expedició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'expedir; l'efecte. La primera expedició de mercaderies. Anada o tramesa de gent, de naus, etc., a una regió determinada, amb un fi militar, científic, comercial, esportiu. Una expedició al pol Nord. [...]
|
|
57.
adinerat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té molt de diner. La gent adinerada d'aquest poble. [...]
|
|
58.
assolar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retreure's de la companyia i del tracte de la gent. [...]
|
|
59.
balconada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balcó gran. Gent que en un moment donat ocupa un balcó. [...]
|
|
60.
bum-bum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So continuat sord i confús. Rumor públic, murmuració de molta gent. [...]
|
