FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un subjecte agent, s'aplica a un verb. El verb assassinar és necessàriament agentiu. Que qualifica el verb agentiu i també, d'una manera indirecta, el subjecte, s'aplica a un adverbi. L'adverbi imprudentment és un adverbi agentiu. Complement agent. [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]