FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treure les fulles un vegetal. Acció de foliar; l'efecte. Exfoliació . Estructura de les roques metamòrfiques produïda per l'agregació dels minerals constituents en bandes fines, llentilles, fulls, etc., que destaquen les unes de les altres per la mineralogia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les agavàcies, de grans fulles basals, rígides i carnoses, espinoses, i amb una gran panícula floral portada per un robust escapus que es desenvolupa un sol cop, als deu o quinze anys de vida de la roseta foliar, originària de Mèxic i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pista 1. Seguir el rastre d'un conill. Vestigi 1. No n'ha quedat ni rastre. rastre foliar Feix conductor que, en les plantes vasculars, se separa de l'estela i es dirigeix a la fulla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe de plantes de la subdivisió dels cicadofitins, que inclou plantes amb aspecte de petita palmera, dioiques, de flors molt grosses formades per estams o carpels d'origen foliar ben evident, pròpies principalment de les regions tropicals. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret de la família de les cupressàcies, semblant al ginebre, del qual difereix perquè presenta dues línies blanquinoses a l'anvers foliar i perquè té els gàlbuls vermells i lluents, propi de la terra baixa mediterrània (Juniperus oxycedrus). càdec de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aranger, però més gros i no tan espinós, amb el pecíol foliar no tan amplament alat, que produeix les aranges grans o pomelos (Citrus maxima o C. grandis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les primulàcies, de fulles obovades i rugoses, en roseta basal, atenuades en pecíol alat, i flors amb el calze tubulós i la corol·la d'un groc pàl·lid o blanca, nascudes directament de la roseta foliar sobre pedicels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gramínies, amb la gorja de la beina foliar prolongada en dues llargues aurícules falciformes, que s'encreuen entre elles, i espiga densa, amb quatre o sis rengles d'espiguetes, generalment amb arestes llargues, conreada per a farratge i per a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Placenta que s'insereix en el segment inferior de l'úter. Zona de la superfície interna de l'ovari d'una planta on es desenvolupen els primordis seminals. Protuberància de teixit foliar de les falgueres on es formen els esporangis d'un sorus. [...]