mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal [...]
exemple: assessora, advocada, hematòloga, pediatra, enginyera, etc.
4. A l'hora d'escriure l'adreça, convé recordar que cal separar amb una coma el nom del carrer i el número, i el número i el pis. Si es decideix fer servir abreviatures per escriure les vies públiques, convé usar les formes establertes [...]
constar que es presenta perquè es considera que els fets exposats poden ser delictius.
6. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
7. Signatura
Si signa la denúncia la persona que l'ha presentada (la persona denunciant o la persona mandatària), amb la rúbrica [...]
anar seguida de coma o, a vegades de dos punts, el text comença amb majúscula quan s'escriu en una ratlla a part, per tal com comença paràgraf. Per exemple:
Benvolguda senyora,
Ens posem en contacte amb vostè per comunicar-li que...
Distingit senyor:
Amb aquest escrit li volem comunicar...
S [...]
prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
Igual que l'ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l'emissió. Des d'un punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és [...]
el lliura, que es limiten al nom, als cognoms i al càrrec que ocupa. Un cop expressats el nom i els cognoms, el càrrec (que va en aposició) pot aparèixer directament després de la coma, o bé precedit per locucions com és ara com a o en qualitat de:
Albert Martínez i Pla, cap de la Secció de [...]
SOL·LICITO):
2. EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO):
etc.
6. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
7. Signatures
Ha de signar, d'una banda, l'advocat o l'advocada que assisteixi la persona que presenta el recurs i, d'altra banda, el procurador o la procuradora [...]
reduir a expressar el dia, el mes i l'any i no cal repetir la localitat.
Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
L'ofici és un document de datació doble pel que fa a l'emissió, ja que cal registrar-ne la sortida. En realitat, la data que cal tenir en compte des d [...]
integren el tribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent.
Es pot fer servir la fórmula següent: Jutge: Sr. Manel Comas i Rius.
5. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
6. Cos del document
En aquest apartat, que és el cos de la provisió, es [...]
matemàtiques i en les obres d'àmbit especialitzat, sobretot en taules estadístiques.
En el cas de les xifres amb decimals, per separar la fracció decimal de la part entera s'usa la coma. Aquest és el signe que recomana la norma ISO. Per exemple:
26,789 m (vint-i-sis metres i set-cents vuitanta-nou [...]
Fitxa
5971/5Darrera versió: 09.05.2019
Títol
separació de xifres
Resposta
Els nombres enters s'escriuen deixant un espai en blanc en cada grup de tres xifres:
10 465 km
256 789 alumnes
7 512 982 habitants
Per a aquesta funció també se sol utilitzar el punt:
10.465 km
256.789 alumnes
7.512.982 habitants
En les xifres de quatre dígits, però, no es fa servir l'espai, sinó el punt:
1.324 m
Ara bé, quan aquestes xifres de quatre dígits s'han d'alinear amb xifres de més dígits en columnes, juntament amb altres dades, tant es pot fer servir l'espai com el punt. Per exemple, en la columna següent:
1 324 (o 1.324) m
10 465 (o 10.465) km
256 789 (o 256.789) alumnes
7 512 982 (o 7.512.982) habitants
Tot i aquests criteris generals, cal tenir en compte que la norma ISO preveu només l'ús de l'espai per separar els grups de tres xifres. L'espai té un caràcter més formal que el punt i és el recurs que s'utilitza en les obres de matemàtiques i en les obres d'àmbit especialitzat, sobretot en taules estadístiques.
En el cas de les xifres amb decimals, per separar la fracció decimal de la part entera s'usa la coma. Aquest és el signe que recomana la norma ISO. Per exemple:
26,789 m (vint-i-sis metres i set-cents vuitanta-nou mil·límetres)
26.789 m (vint-i-sis mil set-cents vuitanta-nou metres)
No obstant això, s'ha de tenir present que el món angloamericà fa un ús invers d'aquests signes respecte dels usos de l'Europa continental, és a dir, en la part entera, els grups de tres dígits se separen per comes, i les fraccions decimals per punt o punt volat.
Pel que fa als nombres amb valor ordinal, el cas dels anys és especial. Fins a quatre dígits, s'escriuen sense punt i sense separació. Per exemple: l'any 2014 (i no l'any 2 014 o l'any 2.014), l'any 1996 (i no l'any 1 996 o l'any 1.996). Ara bé, a partir de quatre dígits, es tracten com si fossin cardinals i, per tant, segueixen el criteri que hem explicat més amunt: els grups de tres xifres se separen o bé amb un espai o bé amb un punt. Per exemple:
60 000 (o 60.000) aC
40 000 (o 40.000) aC
La resta de nombres amb valor ordinal, com les pàgines dels llibres, els codis postals, els números de NIF, etc., se solen escriure sense separació, tot i que en els casos dels ordinals de més de tres xifres i en els números de NIF, es pot deixar un espai entre cada bloc de tres xifres:
Els nombres enters s'escriuen deixant un espai en blanc en cada grup de tres xifres:
10 465 km
256 789 alumnes
7 512 982 habitants
Per a aquesta funció també se sol utilitzar el punt:
10.465 km
256.789 alumnes
7.512.982 habitants
En les xifres de quatre dígits, però, no es fa servir l'espai, sinó el punt:
1.324 m
Ara bé, quan aquestes xifres de quatre dígits s'han d'alinear amb xifres de més dígits en columnes, juntament amb altres dades, tant es pot fer servir l'espai com el punt. Per exemple, en la columna següent:
1 324 (o 1.324) m
10 465 (o 10.465) km
256 789 (o 256.789) alumnes
7 512 982 (o 7.512.982) habitants
Tot i aquests criteris generals, cal tenir en compte que la norma ISO preveu només l'ús de l'espai per separar els grups de tres xifres. L'espai té un caràcter més formal que el punt i és el recurs que s'utilitza en les obres de matemàtiques i en les obres d'àmbit especialitzat, sobretot en taules estadístiques.
En el cas de les xifres amb decimals, per separar la fracció decimal de la part entera s'usa la coma. Aquest és el signe que recomana la norma ISO. Per exemple:
26,789 m (vint-i-sis metres i set-cents vuitanta-nou mil·límetres)
26.789 m (vint-i-sis mil set-cents vuitanta-nou metres)
No obstant això, s'ha de tenir present que el món angloamericà fa un ús invers d'aquests signes respecte dels usos de l'Europa continental, és a dir, en la part entera, els grups de tres dígits se separen per comes, i les fraccions decimals per punt o punt volat.
Pel que fa als nombres amb valor ordinal, el cas dels anys és especial. Fins a quatre dígits, s'escriuen sense punt i sense separació. Per exemple: l'any 2014 (i no l'any 2 014 o l'any 2.014), l'any 1996 (i no l'any 1 996 o l'any 1.996). Ara bé, a partir de quatre dígits, es tracten com si fossin cardinals i, per tant, segueixen el criteri que hem explicat més amunt: els grups de tres xifres se separen o bé amb un espai o bé amb un punt. Per exemple:
60 000 (o 60.000) aC
40 000 (o 40.000) aC
La resta de nombres amb valor ordinal, com les pàgines dels llibres, els codis postals, els números de NIF, etc., se solen escriure sense separació, tot i que en els casos dels ordinals de més de tres xifres i en els números de NIF, es pot deixar un espai entre cada bloc de tres xifres: