mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal [...]
exemple: assessora, advocada, hematòloga, pediatra, enginyera, etc.
4. A l'hora d'escriure l'adreça, convé recordar que cal separar amb una coma el nom del carrer i el número, i el número i el pis. Si es decideix fer servir abreviatures per escriure les vies públiques, convé usar les formes establertes [...]
constar que es presenta perquè es considera que els fets exposats poden ser delictius.
6. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
7. Signatura
Si signa la denúncia la persona que l'ha presentada (la persona denunciant o la persona mandatària), amb la rúbrica [...]
anar seguida de coma o, a vegades de dos punts, el text comença amb majúscula quan s'escriu en una ratlla a part, per tal com comença paràgraf. Per exemple:
Benvolguda senyora,
Ens posem en contacte amb vostè per comunicar-li que...
Distingit senyor:
Amb aquest escrit li volem comunicar...
S [...]
prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
Igual que l'ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l'emissió. Des d'un punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és [...]
Fitxa
5889/5Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la carta
Resposta
Definició
La carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d'un procediment administratiu.
Criteris generals de redacció
Com es veu en la definició, la carta pot tractar de més d'un tema, i aquests poden ser molt variats segons si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Les breus explicacions que tot seguit s'exposen afecten principalment, però no exclusivament, les cartes pròpies de la relació administrativa.
Com a principi general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixen els tres grans blocs d'informació: presentació, desenvolupament i conclusió. Això vol dir, doncs, que abans de començar a redactar una carta, cal seleccionar la informació que ha d'incloure. Un cop seleccionada la informació i organitzada en blocs homogenis, cal triar aquells recursos de la llengua que faciliten la simplificació i la precisió de la redacció. Així, sempre que sigui possible, cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els mots o els termes adequats al nivell de precisió i cal fer frases curtes i ben puntuades.
Estructura i continguts
Les característiques i el contingut de cada una de les parts de la carta són els següents:
1. Destinació
Els destinataris d'una carta tant poden ser particulars com institucions o organitzacions. Aquests destinataris es poden identificar de manera completa o reduïda. Quan els destinataris s'identifiquen de manera completa, la informació és la mateixa que apareix en una adreça d'un sobre i és convenient que ocupi cinc línies com a màxim; si s'utilitzen sobres amb finestra, es pot situar al marge esquerre o al marge dret, d'acord amb la situació de la finestra. Quan per qüestió d'espai la informació es redueix al mínim que permet identificar amb facilitat la persona destinatària, només s'hi fan constar el nom i el càrrec o el nom i la localitat, normalment al marge superior esquerre de la carta.
2. Cos
A part dels criteris generals de redacció expressats i com a tret que afecta tot el text de la carta, convé recordar que des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Aquest to, que sempre s'ha de moure en un nivell de formalitat, pot ser solemne, respectuós o cordial.
Pel que fa als tractaments personals, cal distingir l'emissor del receptor. Per a l'emissor es pot triar entre la primera persona del singular o la del plural. Si el to ha de ser més directe i personal, cal escriure en primera persona del singular.
Pel que fa al receptor, la forma preferent és el tractament de vós. El tractament de tu només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
3. Signatura
L'estructura més habitual de la signatura d'aquest document és la següent:
rúbrica
nom i cognoms
càrrec
A diferència de l'ofici, la carta, com que és un document interpersonal, dona preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s'ha d'introduir per mitjà de l'article determinat.
4. Datació
Si el paper de carta du impresa l'adreça i la localitat ja hi figura, se'n pot prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
Igual que l'ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l'emissió. Des d'un punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és la del registre de sortida.
5. Informació ocasional
Fora del cos de la carta també hi ha la possibilitat d'afegir al peu de l'escrit informacions addicionals, com poden ser les referències a documents, annexos, etc. Normalment aquestes informacions s'introdueixen per mitjà de les sigles PD (post data: després de la data) o PS (post scriptum: després de l'escrit).
En aquest apartat, també s'hi poden trobar les inicials de qui redacta (en majúscules) separades per una barra inclinada de les inicials de qui transcriu el text (en minúscules), per exemple: CD/mc.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la carta (amplada de marges, situació del logotip i de l'adreça, etc.), atès que afecta tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.
el lliura, que es limiten al nom, als cognoms i al càrrec que ocupa. Un cop expressats el nom i els cognoms, el càrrec (que va en aposició) pot aparèixer directament després de la coma, o bé precedit per locucions com és ara com a o en qualitat de:
Albert Martínez i Pla, cap de la Secció de [...]
SOL·LICITO):
2. EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO):
etc.
6. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
7. Signatures
Ha de signar, d'una banda, l'advocat o l'advocada que assisteixi la persona que presenta el recurs i, d'altra banda, el procurador o la procuradora [...]
reduir a expressar el dia, el mes i l'any i no cal repetir la localitat.
Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
L'ofici és un document de datació doble pel que fa a l'emissió, ja que cal registrar-ne la sortida. En realitat, la data que cal tenir en compte des d [...]
integren el tribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent.
Es pot fer servir la fórmula següent: Jutge: Sr. Manel Comas i Rius.
5. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
6. Cos del document
En aquest apartat, que és el cos de la provisió, es [...]
matemàtiques i en les obres d'àmbit especialitzat, sobretot en taules estadístiques.
En el cas de les xifres amb decimals, per separar la fracció decimal de la part entera s'usa la coma. Aquest és el signe que recomana la norma ISO. Per exemple:
26,789 m (vint-i-sis metres i set-cents vuitanta-nou [...]
Fitxa
5889/5Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la carta
Resposta
Definició
La carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d'un procediment administratiu.
Criteris generals de redacció
Com es veu en la definició, la carta pot tractar de més d'un tema, i aquests poden ser molt variats segons si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Les breus explicacions que tot seguit s'exposen afecten principalment, però no exclusivament, les cartes pròpies de la relació administrativa.
Com a principi general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixen els tres grans blocs d'informació: presentació, desenvolupament i conclusió. Això vol dir, doncs, que abans de començar a redactar una carta, cal seleccionar la informació que ha d'incloure. Un cop seleccionada la informació i organitzada en blocs homogenis, cal triar aquells recursos de la llengua que faciliten la simplificació i la precisió de la redacció. Així, sempre que sigui possible, cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els mots o els termes adequats al nivell de precisió i cal fer frases curtes i ben puntuades.
Estructura i continguts
Les característiques i el contingut de cada una de les parts de la carta són els següents:
1. Destinació
Els destinataris d'una carta tant poden ser particulars com institucions o organitzacions. Aquests destinataris es poden identificar de manera completa o reduïda. Quan els destinataris s'identifiquen de manera completa, la informació és la mateixa que apareix en una adreça d'un sobre i és convenient que ocupi cinc línies com a màxim; si s'utilitzen sobres amb finestra, es pot situar al marge esquerre o al marge dret, d'acord amb la situació de la finestra. Quan per qüestió d'espai la informació es redueix al mínim que permet identificar amb facilitat la persona destinatària, només s'hi fan constar el nom i el càrrec o el nom i la localitat, normalment al marge superior esquerre de la carta.
2. Cos
A part dels criteris generals de redacció expressats i com a tret que afecta tot el text de la carta, convé recordar que des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Aquest to, que sempre s'ha de moure en un nivell de formalitat, pot ser solemne, respectuós o cordial.
Pel que fa als tractaments personals, cal distingir l'emissor del receptor. Per a l'emissor es pot triar entre la primera persona del singular o la del plural. Si el to ha de ser més directe i personal, cal escriure en primera persona del singular.
Pel que fa al receptor, la forma preferent és el tractament de vós. El tractament de tu només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
3. Signatura
L'estructura més habitual de la signatura d'aquest document és la següent:
rúbrica
nom i cognoms
càrrec
A diferència de l'ofici, la carta, com que és un document interpersonal, dona preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s'ha d'introduir per mitjà de l'article determinat.
4. Datació
Si el paper de carta du impresa l'adreça i la localitat ja hi figura, se'n pot prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
Igual que l'ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l'emissió. Des d'un punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és la del registre de sortida.
5. Informació ocasional
Fora del cos de la carta també hi ha la possibilitat d'afegir al peu de l'escrit informacions addicionals, com poden ser les referències a documents, annexos, etc. Normalment aquestes informacions s'introdueixen per mitjà de les sigles PD (post data: després de la data) o PS (post scriptum: després de l'escrit).
En aquest apartat, també s'hi poden trobar les inicials de qui redacta (en majúscules) separades per una barra inclinada de les inicials de qui transcriu el text (en minúscules), per exemple: CD/mc.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la carta (amplada de marges, situació del logotip i de l'adreça, etc.), atès que afecta tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.