FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no està ocupat, que no conté allò que està destinat a contenir. Una ampolla buida. Un safareig buit. Un bagul buit. Amb les butxaques buides. Tenir l'estómac buit. El teatre era gairebé buit: no hi havia més enllà de vint persones. Seguit d'un complement [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar (alguna persona o alguna cosa) i tenir-la estona dins l'aigua perquè resti ben mullada. Rabejar-se en un gorg. Esbandir 1 1. Netejar (els cuirs) en un safareig, després d'haver-los pelats. Algú, complaure's a prolongar allò en què troba una satisfacció. Es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjectiu o un substantiu indeterminat complements de ésser, estar o semblar. No és ple el safareig, encara: no ho serà fins demà. Estava malalt; ara ja no ho està. Jo no sé si és boig; però ho sembla. Li van preguntar si era metge, i va respondre que no ho era. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Trobar el mitjà de fer una cosa. Trobar l'explicació d'un fenomen. Trobar una expressió adequada. M'he trobat una sorpresa a la nevera. ja ho trobarem! Expressió per a indicar que s'està d'acord a ajornar un cobrament. Coincidir per atzar amb algú en un lloc. Avui m'he [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Local destinat a la fabricació de l'oli. Safareig o pica cavat a la pedra, destinat a guardar-hi l'oli procedent de la premsa. Cassal . Cup . Corró troncocònic que volta el molí d'oli i esclafa les olives. Corró de pedra troncocònic que hom fa rodar per esclafar terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aigua reduïda a l'estat sòlid pel fred. Un tros de glaç. Fred com el glaç. Producció de glaç. Al safareig hi ha un dit de glaç. Un cor de glaç. glaç sec Neu carbònica. En geol., mineral, l'aigua en estat sòlid, de fórmula H2O, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
coll, per la cintura, pels cabells. Agafar la forquilla amb la mà esquerra. Agafar amb les pinces, amb les tenalles. Agafar amb les dents. Agafar amb les potes, amb el bec, amb les urpes. Agafar tinta amb la ploma. Fer amb quelcom, valent-se de la mà o d'alguna altra cosa, el mateix que per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar buit (un receptacle) traient-ne allò que conté, deixar buit (un lloc) fent-ne sortir els qui hi ha o sortint-ne. Buidar una bota. Buidar un safareig. La policia buidà la plaça en un moment. Aquesta gerra deu tenir una esquerda: s'ha buidat. buidar el pap Dir tot el [...]