1.
agarbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en garbes. Després de segar el blat, l'agarbarem. Agafar (una cosa) a tall de garba. Agarbar un sac. Abraonar-se. [...]
|
2.
agarbar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
agarbar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 agavillar, agarbillar, gavillar. 2 [una cosa] asir. v pron 3 [abraonar-se] enzarzarse. [...]
|
4.
agarbar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Disposar en garbes. afeixegar agarbonaro garbonar, disposar formant garbons. feixar. 2 agafar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
gavillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [agavillar] agarbar, feixar. [...]
|
6.
agavillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [trigo] agarbar, feixar. 2 [acuadrillar] acollar. [...]
|
7.
engavillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr agarbar. [...]
|
8.
agarbillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr agr agarbar. [...]
|
9.
feixar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Lligar en forma de feix, fer feixos. garbonaro agarbonar agarbar, lligar formant garbes. afeixegar enfeixar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
garbear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [agavillar] agarbar. 2 fam [robar] robar, pispar, furtar. v intr 3 [afectar garbo] afectar gràcia (o gallardia), donar-se aires. 4 [trampear] trampejar. Va garbeando como puede, va trampejant com pot. v pron 5 [manejarse] arranjar-se, arreglar-se, espavilar-se. [...]
v tr 1 [agavillar] agarbar. 2 fam [robar] robar, pispar, furtar. v intr 3 [afectar garbo] afectar gràcia (o gallardia), donar-se aires. 4 [trampear] trampejar. Va garbeando como puede, va trampejant com pot. v pron 5 [manejarse] arranjar-se, arreglar-se, espavilar-se. |